ANTÒNIA VICENS, PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES 2022
Antònia Vicens

Fotografia: Heike Nottebaum (L'Avenç)

Em sembla que per a cada novel·la busca una estructura narrativa diferent, adequada al que vol explicar-hi.

Primer pens els personatges: faig una mena de càsting, que pot durar mesos. Llavors triï la manera d'explicar-los. Record que quan vaig escriure Terra seca era un any que hi havia molta sequera. I els personatges van lents, caminen lents, perquè tenen set. Segons els personatges, agaf una forma determinada per a la novel·la. El que he fet servir per a una novel·la no em serveix mai per a una altra.

I els personatges, com deia, sempre m'ha anat bé haver-los vist, encara que no els conegui. De vegades veus passar gent que parla tota sola, o que arrossega els peus, i t'inspira algun personatge. Però sempre és a partir d'un personatge que he vist.

De tota manera, a aquests personatges els infon una vida que vostè comparteix. En el llibre entrevista, diu que «jo quan escric patesc i gaudesc amb els personatges, tenc una gran connivència amb ells. M'indign amb ells. Afegesc la meva veu a la seva queixa».

Quan escric, no m'ho pas fenomenal, com de vegades sent que diu algú. Perquè jo els estim, els personatges, m'hi fic a dedins. Ara tenc una novel·leta curta, començada fa deu anys. La vaig deixar quan vaig començar amb la poesia, perquè no sé fer dues coses alhora. I ara falta fer-hi una segona versió: però no es tracta de mirar si hi ha una coma de més o de menys, o una paraula que hi sobra, sinó que he d'estar preparada per capbussejar-m'hi. I no hi estic. Si no em capbús, com puc donar-li vida, a la prosa? La meva manera sempre és capbussar-me dins els personatges. Camin amb ells. Si ploren, plor amb ells. I si riuen, ric amb ells. M'hi he de capbussar perquè si no em quedaria, pens, una història plana.

Josep M. Muñoz: Antònia Vicens. Paraules de rebel·lia. L'Avenç, Núm. 479 (Maig 2021), p. 18-25 (L'opinió. L'entrevista)

Latest additions:
2024-02-05
23:59
Novel·la i narració: L'obra dels joves / Broch, Àlex
Resum crític de les novel·les catalanes publicades en el darrer any per escriptors novells.
1974
Canigó, Núm. 393 (19 Abril 1974), p. 12-13 (Llibres)  
2023-10-27
16:17
"No mor qui no neix" (i, tanmateix, viu) / Llavina, Jordi
2023
La República, Núm. 280 (30-6 setembre-octubre 2023), p. 23 (Crítica)  
2023-06-06
13:45
[Vincles] / Milian, Àlex
L'autor comenta el component autobiogràfic d'El primer home d'Albert Camus. També parla del jardí de la casa d'Antònia Vicens, retratat a 'Paradisos suportables' i imaginat per l'escriptora a "Mirall brut" (conte inclòs a 'Quasi un miracle'), i esmenta la presència dels gasògens a les novel·les d'Andreu Claret i Imma Monsó.
2023
El Temps, Núm. 2030 (9 maig 2023), p. 62-63 (Els crítics. Vincles)  
2023-02-17
12:50
"Si un gerani floreix". Conversa amb Antònia Vicens / Palmer i Clar, Maria (Universitat de les Illes Balears)
2020
Reduccions, Núm. 116 (2020), p. 160-171 (Estudis i comentaris)  
2023-02-16
08:44
'Pare què fem amb la mare morta' o l'infern de cada dia / Casamayor de Bolós, Roser (Universitat Autònoma de Barcelona)
L'autora fa un comentari general sobre el poemari 'Pare que fem amb la mare morta' d'Antònia Vicens.
2020
Reduccions, Núm. 116 (2020), p. 156-159 (Estudis i comentaris)  
2023-02-16
08:36
L'escriptura enfront de la Violència i la Història: la proposta creativa d'Antònia Vicens / Guasch, Pol
Resum: "Aquest estudi monogràfic pretén llegir l'obra poètica completa d'Antònia Vicens a partir del seu primer recull, 'Lovely', que representa la irrupció d'una poètica singular i complexa que situa en el si del llenguatge i de la construcció formal les problemàtiques de la Violència i la Història. [...]
2020
Reduccions, Núm. 116 (2020), p. 139-155 (Estudis i comentaris)  
2023-02-15
15:07
"A la recerca del corall". Una aproximació a la paraula poètica vicensiana / Palmer i Clar, Maria (Universitat de les Illes Balears)
Resum: "El present estudi és una aproximació a l'obra poètica d'Antònia Vicens. En primer lloc, s'analitza la paraula poètica vicensiana des de la idea de ferida, proposada per l'autora. A continuació, s'explora el tractament dels recursos simbòlics treballats per Vicens a la seva poesia i, en darrer terme, s'indaga en el mite de l'etern retorn per explicar la comunió entre vida i mort que es plasma al llarg de múltiples composicions objecte d'anàlisi".
2020
Reduccions, Núm. 116 (2020), p. 124-138 (Estudis i comentaris)  
2023-02-15
14:59
A ull nu. Antònia Vicens: mirar a la cara el poema / Perelló, Sebastià
Resum: "L'article repassa, llibre per llibre, les diverses poètiques i alguns conceptes centrals que apareixen al llarg de l'obra d'Antònia Vicens. Alguns d'aquests conceptes són: la vulnerabilitat, la fondària del llenguatge i la manera d'exposar-s'hi i de despullar-se fins a la indefensió, o la forma que té d'escriure al descobert. [...]
2020
Reduccions, Núm. 116 (2020), p. 101-123 (Estudis i comentaris)  
2023-02-14
14:13
Baleigs / Vicens, Antònia
2020
Reduccions, Núm. 116 (2020), p. 11-13 (Textos)  
2023-01-09
12:02
El desfici de la paraula / Dasca Batalla, Maria
'Quasi un miracle' és una reedició de 'Tots els contes' (Edicions del Salobre, 2005) d'Antònia Vicens, volum al qual s'ha inclòs un de conte nou, "Rates".
2022
El País. Quadern, Núm. 1908 (27 novembre 2022), p. 5 (Crítiques. Llibres. Narrativa)