Pere Verdaguer fou un dels autors en llengua catalana més prolífics de la Catalunya Nord i s'havia distingit també pels seus treballs sobre dialectologia i literatura rossellonesa. Fou fundador del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (1960) i de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada del Conflent.

Nascut a Banyoles, va arribar a la Catalunya Nord el 1939 com a refugiat. Va cursar els seus estudis a Perpinyà i posteriorment a Montpeller. Exercí de professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Perpinyà fins al 1994, any en què es jubilà.

Com a escriptor, destaquen els títols de narrativa de ciència-ficció, com ara El cronomòbil (1966), El mirall de protozous (1969), La vedellada de Míster Bigmoney (1975), Nadina bis (1982), Quaranta-sis quilos d'aigua (1983), Àxon (1985) o La dent de coral (1985). Pel que fa als estudis sobre llengua i literatura, ha publicat diverses obres, entre les quals El català al Rosselló (1974), el Diccionari de renecs i paraulotes (2000), el Diccionari del rossellonès (2002), Poesia rossellonesa del segle XX (1968) i Faulistes rossellonesos (1973). En l'àmbit del periodisme, va col·laborar, entre altres mitjans, a Midi Libre, L'lndépendant, Sant Joan i Barres, Serra d'Or, Tele-Estel, La Vanguardia, Avui, El Punt de la Catalunya del Nord, Tramontane, Conflent, Revista de Catalunya, Revista de Girona, Tretzevents, Europe, Nous Horitzons, Ràdio Arrels, FR3 i Ràdio France-Roussillon.

El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i el 1992 va ser guardonat amb el premi Carles Rahola d'assaig per l'obra Entre llengua i literatura. El 2016 rebé la Medalla d'Honor de la vila de Perpinyà.