Foto: Albert Salamé (Vilaweb)

— Quina funció ha de complir la filosofia en el món actual?

— La filosofia ha d'ajudar a pensar i entendre el món, per tal que abans de morir-nos hàgim entès alguna cosa. Hem d'entendre en el sentit que hem de veure què tenim al davant, quins arguments i quins pressupòsits hem de valorar. Hem d'anar adquirint un pensament cada vegada més graduat. Lamentablement, encara juguem a tenir un pensament de pastorets, de bons i dolents, de blanc i negre, de sí o no. Les coses són molt matisades. Hi ha tons de gris i penombres. A l'escola ens ensenyen a matisar la capacitat visual o tàctil, ens ensenyen a afinar els sentits, especialment els que permeten un contacte físic. No ens ensenyen, en canvi, a matisar el raonament, a afinar el sentit intel·lectual. La filosofia ha d'ocupar-se de tot això. Ha d'ensenyar defensa personal, que és molt important des d'un punt de vista democràtic.

— Molts col·legues trobaven estrany que vostè, amb el seu prestigi, se sentís a gust ensenyant en un institut, i els va costar entendre que quan finalment va entrar al món universitari català ho fes incorporant-se com a professor a Girona i no a Barcelona...

— He tingut la sort de poder-me fer un camí propi. No vull ser pedant ni orgullós, però penso que un ha de tenir una certa autoestima i ha de fer la seva labor al lloc on vulgui, sense pensar en els judicis dels altres. Crec que la feina que faig és important i alhora absolutament prescindible. Vaig entrar a la Universitat de Girona perquè tenia la possibilitat d'ajudar-hi a implantar la carrera de filosofia. El 1989 vam poder-hi crear la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. Si no hagués tingut aquests estímuls, encara seria a Sant Feliu, perquè m'hi sentia molt bé. Alguns col·legues més joves em miraven amb sorpresa quan els parlava del projecte de filosofia per a nens en què estava començant a treballar fa alguns anys. Ara veig que hi dediquen elogis. Relativitzo absolutament el que faig. No em preocupa si sóc en el lloc on els altres creuen que hauria de ser. No pretenc crear escola. L'única pretensió que tinc és que se m'escolti i es critiqui el que dic. No vull tenir seguidors. El que vull és que cada dia hi hagi més ciutadans autònoms, lliures, independents, crítics. No vull els meus alumnes amb mi contra els altres. En tot cas, els vull enfront meu. Faig la feina que he de fer, la que em toca. I llestos! L'important a la vida és viure el present amb intensitat fent el que fas i preguntant-te què més has de fer

Xevi Planas: «Josep-Maria Terricabras, el filòsof de la defensa personal». En: Revista de Girona, núm. 198 (Gener-Febrer 2000), p. 20-29