Editor, traductor, poeta, novel·lista. Es llicencia en dret però l’esclat de la guerra el fa ingressar a l’Escola de Guerra de la Generalitat, on inicia carrera militar. L’any 1936 coneix el poeta Màrius Torres, amb qui manté correspondència durant la guerra. La relació amb el poeta l’influencia notablement. En acabar la guerra, s’exilia: primer a França,  després a la República Dominicana fins que s’instal·la a Mèxic. Durant l’exili va fundar la revista Quaderns d’Exili (1943-1947). L’any 1948 retorna a Barcelona amb la clara intenció de dedicar-se a l’edició en català tot i les circumstàncies.
La seva tasca com a editor es caracteritza per la fundació i direcció de la col·lecció ‘El Club dels Novel·listes’ i de l’editorial ‘El Club Editor’; les successives edicions de les poesies de Màrius Torres; l’edició d’obres emblemàtiques com La Plaça del Diamant (1962), de Mercè Rodoreda o Bearn o la sala de nines (1961), de Llorenç Villalonga; i la traducció i publicació d’autors estrangers (com Dostoievski, Kazantzakis,  Mauriac, etc), tots pròxims a la novel·la catòlica. La seva obra literària més important és Incerta glòria (1956), novel·la emmarcada a la guerra civil que obté el Premi Joanot Martorell (1955), el Ramon Llull (1968) i el Ciutat de Barcelona (1970).

L’any 1977 pot reintegrar-se a l’administració pública, i dirigeix l’Oficina de Català de la Diputació de Barcelona fins que es jubila el 1982. Mor l’any següent a Barcelona.