La ruta blava. Viatge  a les mars del Sud (Barcelona : Selecta, 1964) és un llibre de Josep M. de Sagarra que relata el viatge que va fer a la Polinèsia Francesa del desembre de 1936 al juliol de 1937. Publicat en versió castellana i abreujada el 1942 a l’editorial Juventud amb el títol El camino azul.

“La ruta blava no és només un producte circumstancial de l’adversitat històrica, sinó la cristal·lització literària d’unes motivacions que el prefiguren: el somni personal –assaonat per l’atmosfera propícia de l’exotisme d’entreguerres– de viatjar als antípodes; el desig de transformar-se de seguidor amatent dels narradors francesos dels anys vint en escriptor de l’experiència, per tal de navegar activament en la tradició del gènere de viatges; l’oportunitat de projectar el seu ric bagatge cultural, la seva dilatada teoria sobre el viatge damunt d’uns paisatges i d’unes ànimes alienes; la possibilitat de fer confluir feliçment una prosa madura –brillant, opulenta, barroca– damunt de la realitat –brillant, opulenta, barroca– del tròpic.”

Extret de: “Per una prehistòria de La ruta blava. Poètica del viatge en Josep Maria de Sagarra”, de Marta Vallverdú (Els Marges, núm. 82, Primavera 2007, p. 46).