Foto: Testimonios para la historia

O futbolista vell o filòsof jove
«El meu interès per la vida intel·lectual té origen en l'esport. De noi era un bon futbolista, fins al punt que em van arribar a proposar per als alevins del Futbol Club Barcelona. Tant era així, que el meu oncle, el poeta Joan Teixidor, sabedor que m'estava posant en una cruïlla existencial, em va demanar si m'estimava més fer carrera d'esportista o de filòsof. "Als trenta anys pots ser dues coses: o un futbolista vell o un filòsof jove", va sentenciar. La imatge de veure'm caduc als trenta anys em va convèncer, perquè la trentena no estava tan lluny. Vaig decidir dedicar-me als estudis...»

Llicenciat en secret en Filosofia
«Quan li vaig comentar al meu pare, que era advocat, la meva voluntat de ser filòsof, em va demanar que com pensava fer bullir l'olla. Jo mai no hagués relacionat la filosofia amb la cuina, però el pare era la veu de l'experiència i de l'autoritat, així que, si us plau per força, vaig fer la carrera de Dret. Tanmateix, no volia renunciar a la meva vocació. Paral·lelament vaig decidir matricular-me a Filosofia per lliure, gairebé en secret. Només assistia a les classes de Manuel Sacristán i José María Valverde. Vaig llicenciar-me a Madrid, a on havia anat atret per poder assistir a les classes de José Luis López Aranguren, l'únic professor d'Espanya que realment m'interessava.»

Un professor universitari entre l'estètica i l'ètica
Sóc catedràtic d'Estètica, ara emèrit, a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Em vaig presentar tres vegades a catedràtic de Filosofia i no vaig aconseguir la plaça perquè hi havia molts controls. En canvi, a Arquitectura, com que era una Escola Tècnica, quasi no n'hi havia. També he impartit classes als Estats Units, un hivern a Harvard, ensenyant Filosofia, i un altre hivern a Berkeley, donant Arquitectura, i he estat professor a l'Institut d'Humanitats de Nova York, del qual sóc un dels fundadors. Pot semblar una pedanteria, però tècnicament em considero molt bon professor, dels millors que conec. Tinc olfacte per ensenyar. Quan un professor entra a una aula i té cent persones esperant-lo, ha de saber fer alguna cosa per captar-ne l'atenció. Si aconsegueixes fer-ho, la resta és fàcil. Fer classes és un art. Se'm reconeix especialment com a filòsof i especialista en estètica, però m'estimaria més haver contribuït a l'aprofundiment de l'estudi de l'ètica.»

Extret de: Sr. Àngel Font, "Xavier Rubert de Ventós. Filòsof i catedràtic d'estètica" (Testimonios para la historia editora, 29/02/2016)