MARTÍ DE RIQUER (1914-2013)
"Erudit i historiador de la literatura. Format a les classes de Joan Petit i de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge, va desplegar, abans de 1936, una intensa activitat en el periodisme cultural (sobretot des de La Publicitat) i, sota el mestratge de Josep M. de Casacuberta, inicià la seva tasca erudita com a estudiós de l’humanisme i editor dels clàssics catalans. Després d’haver estat compromès amb el món cultural català, va passar a la zona franquista, s’incorporà al Tercio de Montserrat, va col·laborar en la revista Destino durant la seva etapa de Burgos (1937-1939) i, com a oficial de l’Exèrcit, va participar en l’ocupació de Barcelona i de València. Allí va perdre el braç dret. En els primers anys de la postguerra, abandonà l’escriptura en llengua catalana, continuà col·laborant a Destino ara ja editat a Barcelona—, a La Vanguardia Española i a Solidaridad Nacional, entre altres publicacions, i participà activament en la política cultural del règim.
Cal destacar la valoració que féu, tot i que en llengua castellana, de la literatura de Catalunya, cosa que responia a la voluntat de reafirmar el caràcter espanyol del Principat, bé que, en el seu cas, també servia per introduir aspectes catalans en la vida cultural de l’època. És el cas de les seves col·laboracions a l'editorial Yunque o a Entregas de Poesía amb la publicació de Bernat de Ventadorn i Ausiàs Marc o estudiant la poesia provençal (Las albas provenzales, 1944, el primer dels seus estudis sobre els trobadors). Malgrat els lligams amb els cercles falangistes en la immediata postguerra (va ser delegat provincial de Prensa y Propaganda de 1940 a 1942), va donar suport a iniciatives culturals catalanes i, especialment a partir de 1946, als intents de reprendre les publicacions en català. El seu àmbit d’actuació va ser la universitat: el 1942 va llicenciar-se; el 1945 va obtenir el doctorat i el 1950 va guanyar la càtedra de literatures romàniques. Fins a 1984, en què es va jubilar, no es va moure de la Universitat de Barcelona, llevat del període en què exercí a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-1976). De tarannà liberal (com demostrà el 1965-1966, sent vicerector en uns moments de conflictes universitaris), Riquer ha estat un dels professors i investigadors de més prestigi de la universitat de postguerra, amb una obra ingent sobre la literatura catalana medieval (autor dels tres primers volums de la Història de la literatura catalana, de 1964, continuada posteriorment per Antoni Comas i Joaquim Molas), sobre literatures romàniques (especialment la poesia trobadoresca, la poesia èpica i la literatura francesa medieval) i castellana (sobre el Siglo de Oro i, especialment, sobre Cervantes)."

Jordi Castellanos i Vila, Catalunya durant el franquisme. Diccionari. Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID). Vic : Eumo, 2006, p. 343-344
Darreres entrades:
2022-09-02
14:43
'Bilingüisme, autotraducció i literatura catalana' / Marco Borillo, Josep (Universitat Jaume I)
El volum recull els treballs que es van presentar al IV Simposi sobre literatura comparada catalana i espanyola, celebrat el 6 de juliol de 2017 a la Universitat Pompeu Fabra sota els auspicis del grup TRILCAT (Traducció, Recepció i Literatura Catalana). [...]
2021
Llengua & Literatura, Núm. 31 (2021), p. 160-163 (Ressenyes i notes crítiques. Ressenyes col·lectives)  
2020-09-09
13:23
Cinc mestres / Vila-Sanjuán, Sergio
Es comenta el nou llibre de Jordi Llovet, 'Els mestres', en què l'autor recorda i homenatja cinc figures que el van marcar i a les quals va professar especial afecte: Miquel Batllori, José Manuel Blecua, Martí de Riquer, José María Valverde i Antoni Comas.
2020
La Vanguardia. Culturas, Núm. 946 (5 setembre 2020), p. 5 (Llibres. Batecs)  
2020-07-20
21:17
"Vivim en un país que menysté l'educació" / Nopca, Jordi
A propòsit de la publicació de 'Els mestres', un homenatge a cinc dels professors que Jordi Llovet ha admirat més al llarg de la seva trajectòria, entre els quals hi ha Martí de Riquer, José María Valverde i Miquel Batllori, Nopca n'entrevista l'autor. [...]
2020
Ara. Ara Llegim, 18 juliol 2020, p. 34-35  
2020-04-18
10:58
De l'espasa de Vilardell als pterodàctils / Guillamon, Julià
A propòsit d'un dels episodis més destacats de les 'Llegendes històriques catalanes', el del cavaller Soler de Vilardel, l'autor repassa breument algunes obres de la literatura catalana recent en què els dracs hi tenen un gran protagonisme.
2020
La Vanguardia. Culturas, Núm. 927 (18 abril 2020), p. 2-3 (Llibres)
2 documents
2020-02-05
18:11
Jornada: 'Bernat Metge, en el sisè centenari de la seva mort' / Cabré, Lluís ; Badia, Lola ; Coroleu, Alejandro ; Vilallonga, Mariàngela ; Ten, Francesc ; Giner, Salvador (Presentació de l'acte) ; Institut d'Estudis Catalans ; Jornada "Bernat Metge, en el sisè centenari de la seva mort" (2013 : Barcelona)
Amb motiu del sis-centè aniversari de la mort de Bernat Metge, diversos estudiosos commemoren l'efemèride amb noves aproximacions sobre el personatge. En concret, Lluís Cabré, en una comunicació titulada 'Bernat Metge, home de lletres', en fa un balanç global de l'obra amb especial atenció a les possibles lectures de joventut i a les fonts literàries detectades en els diversos volums. [...]
Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2013
2 documents
2018-07-05
12:34
Martí de Riquer i la Universitat de Barcelona: el llegat intel·lectual i humà / Simó, Meritxell (IRCVM. Institut de Recerca en Cultures Medievals. Universitat de Barcelona)
"Els dies 28 i 29 d'octubre de 2014 a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona van tenir lloc dues jornades d'homenatge a Martí de Riquer, catedràtic de la UB i referent internacional dels estudis humanístics, organitzades per la Facultat de Filologia. [...]
2017
Estudis Romànics, Núm. 39 (2017), p. 596-598 (Crònica)  
2018-06-22
14:03
'Martí de Riquer i els valors clàssics de les lletres. Vocació literària i filològica, en el centenari del seu naixement' / Alvar, Carlos (Université de Genève)
De l'article: "A simple vista, el libro puede parecer un acercamiento a la figura intelectual del joven Riquer en los años inmediatamente anteriores a la Guerra Civil y, a la vez, un elogio al papel desempeñado por la colección «Els Nostres Clàssics» en la formación del sabio. [...]
2017
Estudis Romànics, Núm. 39 (2017), p. 515-517 (Recensions)  
2018-06-04
14:52
Espai i memòria d'una acadèmia / Amat, Jordi
2018
Serra d'Or, Núm. 701 (Maig 2018), p. 77-78 (Lectures)
   
2018-04-08
15:05
Martí Alexandre de Riquer - Joan Vinyoli / Riquer, Martí de ; Vinyoli, Joan
Reproducció de dues cartes intercanviades per Riquer i Vinyoli.
2014
El Procés, Núm. 6 (2014), p. 27-34  
2018-02-15
10:21
Modalidades de la palabra en acción: narradores internos, recitaciones, rezos y conjuros en 'Tirant lo Blanc' / Beltran, Rafael (Universitat de València)
L'estudi es centra en les modalitats de paraula dels personatges del 'Tirant lo Blanc' que tenen valor d'acte o valor perlocutiu: recitacions, encanteris, oracions i altres registres. El repàs no té un caràcter d'enumeració exhaustiva ni de comentari lingüístic o retòric, sinó d'introducció al tema, que pot oferir idees suggerents als estudiosos de la història de la llengua, de la pragmàtica històrica, de la retòrica i de la literatura.
2007
Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, Núm. 10 (2007) (Articles)
2 documents