"Erudit i historiador de la literatura. Format a les classes de Joan Petit i de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge, va desplegar, abans de 1936, una intensa activitat en el periodisme cultural (sobretot des de La Publicitat) i, sota el mestratge de Josep M. de Casacuberta, inicià la seva tasca erudita com a estudiós de l’humanisme i editor dels clàssics catalans. Després d’haver estat compromès amb el món cultural català, va passar a la zona franquista, s’incorporà al Tercio de Montserrat, va col·laborar en la revista Destino durant la seva etapa de Burgos (1937-1939) i, com a oficial de l’Exèrcit, va participar en l’ocupació de Barcelona i de València. Allí va perdre el braç dret. En els primers anys de la postguerra, abandonà l’escriptura en llengua catalana, continuà col·laborant a Destino —ara ja editat a Barcelona—, a La Vanguardia Española i a Solidaridad Nacional, entre altres publicacions, i participà activament en la política cultural del règim.

Cal destacar la valoració que féu, tot i que en llengua castellana, de la literatura de Catalunya, cosa que responia a la voluntat de reafirmar el caràcter espanyol del Principat, bé que, en el seu cas, també servia per introduir aspectes catalans en la vida cultural de l’època. És el cas de les seves col·laboracions a l'editorial Yunque o a Entregas de Poesía amb la publicació de Bernat de Ventadorn i Ausiàs Marc o estudiant la poesia provençal (Las albas provenzales, 1944, el primer dels seus estudis sobre els trobadors). Malgrat els lligams amb els cercles falangistes en la immediata postguerra (va ser delegat provincial de Prensa y Propaganda de 1940 a 1942), va donar suport a iniciatives culturals catalanes i, especialment a partir de 1946, als intents de reprendre les publicacions en català. El seu àmbit d’actuació va ser la universitat: el 1942 va llicenciar-se; el 1945 va obtenir el doctorat i el 1950 va guanyar la càtedra de literatures romàniques. Fins a 1984, en què es va jubilar, no es va moure de la Universitat de Barcelona, llevat del període en què exercí a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-1976). De tarannà liberal (com demostrà el 1965-1966, sent vicerector en uns moments de conflictes universitaris), Riquer ha estat un dels professors i investigadors de més prestigi de la universitat de postguerra, amb una obra ingent sobre la literatura catalana medieval (autor dels tres primers volums de la Història de la literatura catalana, de 1964, continuada posteriorment per Antoni Comas i Joaquim Molas), sobre literatures romàniques (especialment la poesia trobadoresca, la poesia èpica i la literatura francesa medieval) i castellana (sobre el Siglo de Oro i, especialment, sobre Cervantes)."

Jordi Castellanos i Vila, Catalunya durant el franquisme. Diccionari. Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID). Vic : Eumo, 2006, p. 343-344