Format com a hebraista a la Universitat de Barcelona, hi va obtenir la llicenciatura en Filosofia i Lletres l'any 1969. Més tard, va ingressar al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos de l'estat espanyol i va ser arxiver i secretari de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. L'interès per l'herència dels jueus catalans el va portar a impulsar la fundació de l'Associació d'Estudiosos del Judaisme Català (1985), precedent de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics, filial de l'IEC, de la qual va ser el primer president, i també la revista especialitzada Calls (1986-1990).

En la seva trajectòria professional, s'ha ocupat de l'edició i de la traducció de múltiples obres del món medieval. Ha realitzat diverses edicions de textos d'interès literari i històric, tasca que inicià amb la del procés criminal de 1410 contra el cavaller Arnau Albertí (El cavaller i l'alcavota, 1973). S'ha ocupat de la transliteració de texts aljamiats catalans (Cants de noces dels jueus catalans, 1974) i ha editat les traduccions catalanes del Llibre de Job, de Jeroni Conques (1976), del segle XVIII, de La mort d'Aristòtil: versió quatre-centista del Liber de Pomo (1981), del Llibre de virtuoses costums de Sèneca, traduït per Martí de Viciana (1987), i de la Bíblia del segle XIV: Èxode, Levític (2004). També ha fet la versió del text Un recull d'oracions en català dels conversos jueus (1980). El 1981 funda i dirigeix la Biblioteca Escriny, una col·lecció de les Edicions del Mall dedicada a la publicació de textos catalans antics breus de la qual aparegueren nou volums.

El setembre de 1991, en el marc del 9è Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, defensa que Manuel Milà i Fontanals és l'autor del Curial e Güelfa, tesi que suscitarà polèmica i reaccions diverses.

Extret bàsicament de: Sciencia.cat i Viquipèdia