«De política, n'és tot, apurant una mica les coses. [...] I si el propugnar a tort i a dret, i voler estendre arreu l'ús de la pròpia llengua materna; si la depuració i filtració d'aquesta llengua en els alambins de la cultura i el cercar-li i pretendre per a ella el lloc d'honor que -per ésser ella com és i pel fet d'ésser la nostra- li és degut, és ineluctablement política, a aquesta política, pur anhel espiritual, [...] votà de bon principi l"Almanac” els seus afanys, al pretendre de renuar una tradició brillant a casa nostra.»

Extret de: Pons i Marquès, Joan. Art i cultura. Palma: Moll, 1978 (193-194). Citat a: Massot i Muntaner, Josep. Joan Pons i Marquès, entre la cultura i la política. Palma: Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana (BSAL), XL (1984), 321-329.

Joan Pons i Marquès fou un intel·lectual i polític mallorquí, net de Josep Lluís Pons i Gallarza, que formà part de la segona promoció de l'Escola Mallorquina. Esdevingué vicepresident de la secció mallorquina de l'entitat Nostra Parla. Treballà com a arxiver per l'Arxiu d'Hisenda de Tarragona (1922-1929), transcrivint el cartulari de Poblet. A partir del 1929, se centra en la vida intel·lectual a Mallorca, on creà la Biblioteca de Cultura Artesana i, des del 1930, dirigí l'Arxiu Històric de Mallorca. Fou vicerector de l'Estudi General Lul·lià des del 1951. Va participar a La Veu de Mallorca (1917-1919) i a les pàgines literàries de Sóller i Correo de Mallorca. A més, va ser el fundador i director de l'anuari l'Almanac de les Lletres (1921-1936). Al 1914 va començar a escriure poesia, i guanyà la viola als Jocs Florals de Sant Feliu de Llobregat amb el poema “La nit de Sant Joan”. La seva obra literària pren importància pòstumament, i queda recollida en diversos volums: un de poesia (Brins a l'oratge. Versos d'abans d'ahir (1975), dos de crítica literària (Crítica literària 1, 1975, i Crítica Literària 2, 1976) dos d'estudis històrics (Història i Política, 1977, Art i Cultura, 1978) i un epistolari (Cartes a Joan Pons i Marquès. 1915-1947, 1997). Va ser el representant de l'Institut d'Estudis Catalans com a membre corresponent a Mallorca. En la seva vessant més política, es va dedicar a la redacció de l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de les Illes (1931).

Font principal: Enciclopèdia Catalana