«Quatre anys abans i amb el títol La Xiqueta de Balaguer havia enviat el mateix text [Filla de pres] al premi Joaquim Ruyra. No em contestaren, però mesos després vaig rebre una carta de Rafael Tasis, datada del gener de 1964. En la meva resposta del 8 de maig agraïa al senyor Tasis la seva informació i els comentaris d'estímul que contenia la seva carta: “Vull dir-vos –i vaig tenir-ne la sensació d'ençà d'haver llegit el vostre llibre– que hauríeu de perseverar en aquest camí”. Vaig perseverar no perquè m'ho aconsellés el president del jurat sinó perquè la seva opinió em revelava la raó principal per perseverar: “Doneu una estampa molt viva de l'evolució política i social d'una vila catalana en aquells vint anys tan carregats d'història que van precedir la nostra emigració (i dic nostra perquè suposo que sou una exiliada, com jo ho vaig ser, i al mateix París, entre 1938 i 1948, quan vaig tornar a Barcelona)”. Rafael Tasis no sabria mai que La Xiqueta de Balaguer (Filla de pres) va guanyar el Premi Lluís Companys als Jocs Florals de 1969. Va morir de sobte un any abans i precisament a París. N'hauria estat content. Content hauria estat que, enguany, m'hagin concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, instituïdes per Òmnium Cultural el 1961.»
Teresa Pàmies, “L'honor d'un premi”, Avui, 9 de juliol de 2001.
Teresa Pàmies. Cerca guiada a TRACES
Teresa Pàmies. Bibliografia en PDF