Escriptor i periodista. Entre 1974 i 1979, Miquel Pairolí realitza estudis de filologia catalana al Col·legi Universitari de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu contacte amb el món del periodisme i la crítica literària comença el 1976, any en què inicia la col·laboració amb la revista Presència. La seva trajectòria periodística continua en mitjans com ara el Diari de Barcelona, El Punt i l'Avui. Són fruit d'aquesta vessant crítica els llibres El príncep i el felí (1996), Geografia íntima de Josep Pla (1996) i Exploracions. Notes i converses de literatura (2006). Literàriament, l'escriptor conrea gairebé tots els gèneres: escriu novel·la, teatre, assaig i biografia; tradueix al català; conrea el dietari.

És sobretot en aquest darrer àmbit que la seva aportació literària –representada per tres títols, Paisatge amb flames (1990), L'enigma (1999) i el recent Octubre (2010)– ha estat especialment celebrada, sense oblidar, per això, les novel·les El camp de l'ombra (1995), El convit (1998), de la qual es prepara una traducció al francès, i El manuscrit de Virgili (2004). Octubre, el seu darrer dietari, ha estat guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or 2011. Màrius Serra n'ha dit: "No es pot parlar de la literatura catalana del jo sense tenir en compte Pairolí" (La Vanguardia, 28 de juny de 2011, p. 23).