MARIA ANTÒNIA OLIVER, PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES 2016
Carles Hac Mor

"Els escriptors diuen que escriuen perquè la gent els estimi més, per a la posteritat, per esvandir els seus dimonis personals, per criticar el món que no els agrada, per fugir de les seves neurosis, etc., etc. Jo escric per totes aquestes coses i perquè escrivint puc ser jo mateixa, perquè escriure és la meva manera de ser, per morir una mica menys el dia que em mori. I, sobretot, perquè m'agrada. I també perquè és l'únic que sé fer. [...] Totes les coses influeixen. La salut, la malaltia, l'amor de sempre i el d'avui mateix, el resultat d'unes eleccions, una guerra en un país llunyà... Les persones som canviants, ens modificam, evolucionam, ¿Com ens podem definir? La veritat, és que no m'interessa gaire. Malgrat tot, sempre hi ha algunes coses que queden, immòbils, estables, incorruptibles. Per a mi, una d'aquestes coses és la literatura. En un grau superlatiu, i al marge de qualitat i quantitat. ¿Qui som i per què escric? No ho sé ben bé, i no m'hi pos pedres al fetge. Per a mi escriure és viure, viure és escriure."

Extret de: "Qui sóc i per què escric". En: Maria Antònia Oliver. L'escriptora del mes de maig de 1992. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1992


Vós quan traduïu, traduïu, i quan escriviu, escriviu. No podeu barrejar les dues activitats, oi?

No puc, perquè requereixen un estat mental diferent. Quan es tradueix, ja es té l'obra, es té en versió original, i s'ha d'estudiar tan bé per poder-la posar en bon català, amb el català que es necessita, que a vegades fins i tot s'ha d'inventar el llenguatge. Això em va succeir amb Moby Dick, per exemple, en alguns moments en què, la mateixa persona, passava de parlar de manera col·loquial a usar una terminologia més filosòfica, i és que, quan vaig fer la traducció del llibre de Melville, a principis dels anys vuitanta, la nostra llengua no tenia una tradició significativa en aquest tipus de lèxic. En aquests casos, encara que es tingui l'original, s'ha de pensar molt, i s'ha d'entrar molt dins l'obra. El que vull de les meves traduccions és que l'esperit de l'original hi sigui, però no es pot traslladar el text literalment, perquè la literalitat no és recomanable, i a més jo sé que, com a traductora, mai no seré prou fidel com per poder arribar al nivell de l'autor o autora que giro, perquè l'escriptor o escriptora ha creat l'obra. La traducció sempre es menja alguna cosa de l'original, i fins que no ho vaig entendre, no vaig poder traduir novel·la en català. Així doncs, quan escrivia, no traduïa. Vaig intentar compaginar les dues activitats i no hi va haver manera. Volia passar-me els matins traduint i les tardes escrivint i no vaig poder. Quan traduïa havia de traduir, sense pensar en escriure, i quan escrivia una novel·la havia d'escriure una novel·la, sense pensar en traduccions, només escrivint. No tinc gens de facilitat per canviar de xip.

Extret de: Teresa Usó Mesquita. Maria-Antònia Oliver, traductora. Treball de recerca. Universitat de Vic, 2010, p. 117-118

Latest additions:
2020-07-16
12:35
La traducció de l'estil. Quatre traduccions catalanes d''A Christmas Carol' de Charles Dickens / Alsina i Keith, Victòria (Universitat Pompeu Fabra) ; Simposi sobre Traducció i Recepció en la Literatura Catalana Contemporània (4t : 2012 : Barcelona)
Victòria Alsina analitza la preservació del llenguatge rondallístic d''A Christmas Carol' en les traduccions de Josep Carner (1918), Lluís Nonell (1981), Gabriel Planella (1995) i Maria-Antònia Oliver (2010), i en treu conclusions generals sobre la traducció de l'estil.
2013
Dickens en la cultura catalana. La recepció i les traduccions, A cura de Sílvia Coll-Vinent i Marcel Ortín. Lleida : Punctum, 2013 (p. 161-196)

Conté un apèndix amb el text original de les primeres pàgines d''A Christmas Carol' i quatre traduccions diferents (p.187-196)
   

2020-06-04
11:43
Les narradores catalanes del segle XX i XXI: la generació pont / Cortés Orts, Carles (Universitat d'Alacant)
De la traducció del resum de l'article: "En la nostra investigació ens hem centrat en l'anàlisi dels trets més comuns del grup de narradors catalans que començaren la seva carrera als anys setanta. [...]
2018
Catalonia, Núm. 23 (Hivern 2018), p. 3-16 (Monogràfic: "Literatura en femení del segle XXI: tradició i nous llenguatges")
2 documents
2020-03-02
14:26
La traducció de la variació lingüística i de l'oralitat ficcional en la versió catalana de 'Moby Dick' per M. Antònia Oliver / Giugliano, Marcello (Universitat de Berna) ; Alsina i Keith, Victòria (Universitat Pompeu Fabra)
Del resum de l'article: "La novel·la 'Moby-Dick', de Herman Melville, és una obra d'una gran complexitat estilística. L'única traducció catalana que se n'ha fet fins ara és la de Maria Antònia Oliver, de 1984, que gaudeix de gran prestigi. [...]
2019 - 10.31009/anuaritrilcat.2019.i9.01
Anuari TRILCAT, Núm. 9 (2019), p. 3-31 (Estudis)
2 documents
2019-09-02
10:51
Narrar la realitat o el bressoleig de la Mallorca perduda / Julià, Lluïsa
Tot un honor: 50 anys del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Barcelona : Òmnium Cultural : Galàxia Gutenberg, 2018 (p. 219-222)
   
2019-06-08
20:52
La veu de les dones / Julià, Lluïsa
Sobre la manca de reconeixement de la dona dins el teixit cultural general i, especialment, dins els món dels premis. Excepte Muriel Casals, les escriptores citades són les úniques que han rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Tot un honor: 50 anys del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Barcelona : Òmnium Cultural : Galàxia Gutenberg, 2018 (p. 19-24)
   
2019-04-03
10:22
Una col·lecció de clàssics per a "lectors intrèpids" / Milian, Àlex
Una nova col·lecció de clàssics juvenils de La Butxaca recupera quatre grans obres en traduccions de Jesús Moncada, Eulàlia Presas, Maria Antònia Oliver i Salvador Oliva: 'La volta al món en 80 dies', 'L'illa del tresor', 'Peter Pan' i 'Alícia al país de les meravelles'.
2019
El Temps, Núm. 1816 (2 abril 2019), p. 49-51 (Mirador. Literatura juvenil)
2 documents
2019-03-01
09:49
Aquest llibre tracta d'una catàstrofe / Piquer, Eva
Amb motiu de diferents propostes editorials adreçades al públic juvenil. L'autora destaca la inauguració de la col·lecció L'Altra Tribu, de L'Altra Editorial, i la recuperació del segell Els Grumets de la Galera, per part del grup Enciclopèdia Catalana. [...]
2019
Ara. Ara llegim, 23 febrer 2019, p. 45 (He llegit no sé on)  
2018-07-13
14:50
Maria-Antònia Oliver rep el 48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes / Muixí Tejado, Gerard
Sobre l'entrega del 48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 6 de juny de 2016, a Maria-Antònia Oliver.
2018
Estudis Romànics, Núm. 39 (2017), p. 615-616 (Crònica)  
2018-05-17
18:01
Virginia Woolf ressucitada / Cabré, M. Àngels
2018
Ara. Ara llegim, 12 maig 2018, p. 49  
2018-02-07
16:18
Maria-Antònia Oliver: la reescritura femenina/feminista de la novela negra / Godsland, Shelley (Royal Holloway, University of London)
Sobre l'aportació femenina al corpus de narrativa criminal espanyola i catalana, i de com "des dels 70, quan es començà a publicar la reformulació genèrica coneguda com 'novel·la negra', la seva reescriptura de part de novel·listes femenines ha pogut funcionar com a poderós mitjà de comunicació d'una ideologia feminista a un públic espanyol i internacional". [...]
Bulletin of Hispanic Studies. Glasgow, Vol. 79, Núm. 2 (2002), p. 345-360

Inclou notes (p. 358-359)