Fotografia: ©Ester Roig ( Ibbycat)

Vostè troba diferència entre escriure llibres per a adults o per a xiquets?
«A mi solen dir-me: "Tu ets escriptor de literatura infantil..." i jo contesto que no, jo escric per a tothom. Pensem, per exemple, en un llibre de la Pacovskà, on no hi ha text, on tot és pintura, o en un llibre del Miró o del Magritte... Per a mi són tan suggeridors, la pintura per a mi és molt important, les imatges, el cinema... Si en aquell llibre hi poses una mica de text es diu que és infantil, i si n'hi poses una mica més es diu que és juvenil, i si ja n'hi poses molt més, i un dibuix només a la portada, es diu que és per a adults. Aquestes classificacions a mi sempre m'han repugnat bastant, tot i que també ho respecto. Per altra banda, hi ha escoles que maleeixen el Llibre de les M'alícies perquè diuen que és subversiu, que per als nanos...»

El Llibre de les M'alícies no s'ajusta "exactament" als paràmetres de "transmetre valors" que busquen alguns mestres i pares en la literatura: una nena que esclata —literalment— en una reunió familiar, una mare que llança la filla a les escombraries...
«Sí, és àcid, és molt bèstia, però ja està bé de donar missatges de bons i de dolents. Intentem fer literatura, i si el que surt és una cosa transgressora, doncs i què: els germans Grimm deien unes coses terribles, i també l'Andersen.»

Arantza Bea, "Si no pogués inventar coses, la meva vida no tindria cap sentit". Entrevista a Miquel Obiols. En: Faristol, num. 76 (Setembre 2013)