“Crec que el teatre és un espai molt obert i hi poden confluir moltes disciplines escèniques. Per tant, hi ha d’haver un teatre d’entreteniment de qualitat però també un teatre compromès. En tot cas, el teatre ideològic és profundament necessari i per això el fem. També volem trencar el tòpic que es tracta de propostes minoritàries, ja que El drac d’or, per exemple, ha aconseguit arribar a un públic força ampli. És més, espectacles així poden ajudar a crear espectadors! Creiem, i per això fem l’espectacle, que el teatre pot ajudar a canviar la perspectiva sobre aquest tema i pot ajudar a crear un estat d’opinió. Perquè els responsables que tenen més eines i poden canviar-ho actuïn d’una forma molt més humana. És una cadena molt petita però si tots ens hi posem ho podem fer més gran”.

Fill del director teatral Carles Maicas, vinculat al teixit mataroní a través de l’Aula de Teatre i l’Associació Cultural Teatre Invisible, havia exercit d’ajudant de direcció de Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Josep Muntanyès o Joan Font. Director innovador i compromès, ha dirigit obres de dramaturgs  com Lars Norén, Daniel Keene, Philipp Löhle, Stanislaw Witkiewicz, Thomas Bernhard, i William Shakespeare, gairebé sempre en el circuit alternatiu i en teatres de petit format.

Alguns dels seus muntatges han estat Psicosi de les 4.48 de Sarah Kane, Carta als actors i L’acte inconegut de Valère Novarina, Teoria de catàstrofes i Viatge a Califòrnia de Toni Cabré, Cròniques de l’ultrason de J.V. Foix, El funàmbul de Jean Genet, L’Alfa Romeo i Julieta de Josep Palau i Fabre, El drac d’or de Roland Schimmelpfenning, i La cadira d’Edward Bond.

Font principal: Núvol

Moisès Maicas a l'Actualitat de TRACES