Ismail Kadaré, ha estat una de les veus més prominents de la literatura albanesa i també en l'àmbit internacional. En moltes ocasions havia estat candidat al Nobel de Literatura. Nascut el 28 de gener de 1936 a Gjirokastër, una ciutat del sud d'Albània, Kadare va utilitzar la seva literatura per explorar i denunciar les complexitats de la vida sota règims totalitaris.

Kadaré va mostrar un talent precoç per la literatura des de molt jove. Va estudiar literatura a la Universitat de Tirana i més tard a l'Institut Gorki de Literatura Mundial a Moscou. Aquesta experiència internacional va ampliar la seva perspectiva i va influir profundament en la seva obra literària.

La producció literària de Kadaré, compta amb novel·les, contes, assaigs i poesia. El seu treball sovint es caracteritza per l'ús d'al·legories i símbols per evadir la censura del règim comunista d'Enver Hoxha, sota el qual Albània va viure durant dècades. Kadaré era alhora censurat i adoptat per la dictadura albanesa, que el fa servir com una mena de representant. A través de la seva escriptura, Kadare va exposar les dures realitats de la vida sota un règim opressiu, alhora que mantenia un fort sentit de la identitat i la resistència cultural.

Obres com El General de l'Exèrcit Mort (1963) i Crònica a la Ciutat de Pedra (1971) són exemples clars del seu estil únic i de la seva capacitat per fusionar la història i la ficció.

«Mor als 88 anys l'escriptor albanès Ismaïl Kadaré». En: L'Illa dels Llibres (1 de juliol de 2024)