Mestre i lingüista. Llicenciat en Filologia Hispànica (UAB, 1974), obtingué el Diploma de Lingüística i el Màster en Fonètica per la Universitat de Londres (1976 i 1978, respectivament) i es doctorà en Filologia per la Universitat de Barcelona el 1987. Fou professor titular de la Universitat de Lleida, i impartia docència en el Postgrau de Correcció i Assessorament Lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Autor d'una quinzena d'obres, treballà en l'àmbit de la lingüística aplicada, especialment en els camps de l'ensenyament del català com a L2 i de la llengua dels mèdia orals. Les seves línies d'investigació bàsiques són la història de la lingüística catalana, l'ortoèpia dels mèdia orals catalans i la fonètica descriptiva del català. També va organitzar cursos de llengua i cultura xineses durant el període 1994-2001.

Fundà i dirigí el Laboratori de Fonètica “Pere Barnils” de la Universitat de Lleida i fou responsable del Grup de Recerca en Fonètica de la UdL, que elabora el Diccionari de la pronúncia del català: nord-occidental, valencià, central, balear. Algunes de les seves obres són Diccionari de fonètica (2003), Fonètica aplicada catalana (2005), El llenguatge de la ràdio i de la TV (2004) i El català nord-occidental. Descripció i orientacions ortoèpiques (2004). Va impartir cursos en universitats diverses (UCE, URV, UIB, San Diego [EUA], Universitat de Londres, Ais de Provença [França], Complutense de Madrid, Universitat d'Estiu [URV, UdL]), i li van atorgar diversos ajuts i premis, com ara la Beca Manuel de Montoliu (Tarragona, 1985), el Premi Carles Rahola d'Assaig (Girona, 1984); el Premi multimèdia del Ministerio de Educación (Madrid, 2002), junt amb Imma Creus, i el Premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (2006).

Fonts: Perfil de Joan Julià-Muné (Universitat de Lleida) i David Paloma: Joan Julià-Muné (1950-2020). Mestre i lingüista (Avui)