visitant ::
identificació
|
|||||||||||||||
Cerca | Ajuda | Departament de Filologia Catalana UAB | Sobre Traces | Català English Español |
Pàgina inicial > Grup de Sabadell |
El Grup de Sabadell o Grup de La Mirada —popularment coneguda com El coro de Santa Rita— fou una agrupació d'intel·lectuals creada entre 1916 i 1918 a l'entorn de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. El grup tenia l'objectiu de renovar la vida cultural de la ciutat i, a un nivell més ampli, de Catalunya. La primera iniciativa del grup va ser la Fulla Salau, una fulla setmanal, amb textos crítics i satírics, que es repartia gratuïtament els diumenges al matí. Era l'any 1916. El Grup, o Colla, de Sabadell pròpiament dit, però, va ser fundat l'any 1918. En un primer moment, els responsables del grup van ser Francesc Trabal, Joan Oliver, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Ricard Marlet i Josep M. Trabal. Més tard s'hi van incorporar Armand Obiols, Joan Garriga i Miquel Carreras. L'any 1919 van celebrar l'acte fundacional del grup amb una acampada a la Font del Saüc, a Sant Llorenç del Munt. L'any 1920 van posar en marxa l'Associació de Música i van començar a fer soroll entre la intel·lectualitat ciutadana. Tot i això, la iniciativa més important del grup va ser la fundació d'Edicions La Mirada, l'any 1925, que després passà a formar part d'Edicions Proa amb el nom de Col·lecció La Mirada. Cal tenir en compte que el 1918 l'Acadèmia de Belles Arts estava polaritzada entre l'academicisme vuitcentista de la generació rectora i el progressiu apropament dels joves a l'ideari noucentista. Des de la plataforma de Belles Arts, i en contacte amb la universitat, la premsa i la cultura barcelonines, la Colla va projectar damunt la ciutat el seu esperit de revolta i una visió de modernitat cosmopolita. Tot això es va traduir en un intens activisme cultural durant els anys 20 i fins a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera. L'humor que va practicar la Colla de Sabadell era absurd i gratuït, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establerts per una societat tancada i endarrerida. Era un humor molt proper a les primeres avantguardes europees, especialment als dadaistes, amb els quals compartien un mateix activisme provocador i una estètica de la transgressió molt similar. Extret principalment de la Viquipèdia |