«La poesia és inseparable de la pintura»
Felícia Fuster fou una poeta, pintora i traductora catalana. Els primers anys de la seva vida els dedicà a la pintura, i fou premiada l'any 1949 a l'Exposición de Artes Decorativas a Madrid. A partir de l'any 1951, s'instal·la a París, on fa classes de castellà, es diploma en economia i, més tard, treballa de gestora en agències de publicitat. Fins als anys vuitanta no tornarà a tocar la seva vessant més artística. L'any 1984 publica Una cançó per a ningú i trenta diàlegs, el seu primer recull de poemes, que va ser finalista del premi Carles Riba. Poc després publica Aquelles cordes al vent (1987), I encara (1987), premiada amb el Premi Vicent Andrés Estellés. L'any 1992 apareix Passarel·les/Mosaïques, i l'any 1996, Versió original, sobre la guerra dels Balcans. Fascinada per les cultures orientals, viatja a la Xina i al Japó, d'on s'inspirà per escriure Sorra de temps absent (1998), i Postals no escrites (2001). L'any 2010 es reuneix tota la seva poesia sota el títol Obra poètica 1984-2001.
Com a traductora, i al costat de Naoyuki Sawada, publica la seves traduccions de Poesia japonesa contemporània (1988), que també traduirà al francès, i Poesia catalana contemporània (1991) al japonès.
Fonts:
visitant ::
identificació
