Foto: Revista Saó

Com definiries la poesia?

«A grans trets, pense en la poesia com una eina de coneixement: d'autoconeixement. Com l'intent del poeta de comprendre's com a home en el seu món, que és el món de la vida on viuen les persones, i expressar-ho lingüísticament. Per això inclou també, la poesia, tal com l'entenc, el risc i l'aventura d'autoretratar-se el poeta, si és que vol expressar-se en veritat. El poeta aspira a reflectir-se i a reflectir la seua concepció del món.»

Algunes característiques de la teua poesia, quines serien?

«Així, en general, he buscat sempre la precisió lèxica i conceptual, el to argumentatiu, l'abstracció, el joc o vaivé ajustats entre el símbol i l'objecte concret, amb alguna època de major opulència verbal i imagística —enlluernat com estava quan descobria la riquesa lèxica de la llengua—, però sense mai ofuscar ni esborrar l'acostament racional al referent objectiu que estiguera tractant. A un altre nivell, la poesia que faig pense que és també més coses: cant, celebració, queixa, denúncia, meditació, pregària, contemplació...»

Les referències al món clàssic que empres, penses que són captables hui?

«I tant! A banda de pressuposar jo en el lector una cultura literària universal, almenys bàsica, es tracta de referències simbòliques a la permanent condició humana i, per tant, compartibles ahir, hui i demà. És qüestió de reinterpretar-les i de reinterpretar-nos a la seua llum.»

Extret de: Vicent Boscà, "Entrevista amb Antoni Ferrer" (Saó. Entrevistes)