"Amb un cert afany de simplificació, dèiem recentment que, tot seguint el títol que Ferrater donà al volum que comprèn els tres llibres que publicà separadament i que amb correccions i afegits componen 'Les dones i els dies', hi ha dos temes que l'autor subratlla com a centrals dins la seva obra: el de l'experiència moral de les relacions entre els homes i les dones, en totes les seves formes —amistat, amor, erotisme...—, i el del pas del temps, que pot ser l'històric o el personal, i que, moltes vegades, resulten indestriables l'un del altre. "

Josep Maria Castellet. "Alguns aspectes de la seva poesia", Serra d'Or, Núm. 153 (juny 1972), p. 23-24

"La poesia de Ferrater, per un altre costat, deriva cap a una reflexió conceptual que el situa ben a prop de la voluntat expressionista; l'autor de 'Les dones i els dies' pretén sotmetre a reflexió els fets viscuts o observats a través de la memòria, relegant qualsevol posició esteticista. Com ha apuntat Dolors Oller, la poesia de Ferrater «representa una tessitura de racionalitat respecte de la literatura»». La voluntat del poeta de Reus se situa en la descripció d'unes estampes personals des d'on operarà una reducció fenomenològica, mitjançant la qual la vivència empírica o la realitat observada busquen el substràtum, la seua essència i la seua connexió amb el subjecte lògic. I és la primacia d'aquest horitzó racionalista allò que el fa refusar qualsevol explosió formal o embolcallament evocatiu que relegue a un segon lloc la idea "

Enric Balaguer Pascual. "La mirada contemplativa (Apunts sobre les veus poètiques de Cesare Pavese i Gabriel Ferrater)", Universitat d'Alacant, 1991, p. 42

"És curiós que, amb l'excepció del “Poema inacabat”, Ferrater a penes va acomplir aquest pacte: a 'Les dones i els dies' molts poemes comencen plantejant una anècdota o una situació molt clara i comprensible, però tant formalment com temàtica es tornen cada cop més complexos i no pocs d'ells plantegen seriosos problemes de comprensió. La qual cosa mostra no només el fet que els poetes traeixen moltes vegades les seves pròpies premisses, sinó a més (i això sembla molt més important) que un escriptor ataca amb duresa una determinada estètica no perquè li sigui del tot aliena sinó, al contrari, per la seva dificultat per desprendre-se'n, com qui insulta per amor."

Edgardo Dorby. "Gabriel Ferrater i el 'Poema inacabat'". Literatures. Segona època, Núm. 2 (2004), p. 11-28>.