«La literatura, per a mi, no ha d'anar amb gaires punyetes. S'han d'explicar les coses bé i clares. I si, a més a més, pot ser amb una certa profunditat perquè el lector rumiï una mica i arribi a les seves pròpies conclusions, obladí obladà, que vol dir fantàstic.»
Anna Ballbona, “Narrativa al galop”. El Temps, Núm. 1737 (26 setembre 2017), p. 58-59.
«Una de les virtuts de Jordi Cussà és que posseeix la llibertat d'una escriptura que s'inventa llibre rere llibre: és un escriptor que no ha esquivat en cap obra la temptació del joc, la metaliteratura, la investigació de la forma, la necessitat d'anar sempre a la recerca del mètode que li permeti atrapar l'atenció del lector més enllà del relat lineal, convertint en necessitat divagacions i digressions. De manera paral·lela, a cada una de les seves novel·les hi apareix arreu la convicció que narrar significa encantar el lector, impedir que s'avorreixi a través de qualsevol argúcia, ja sigui gràcies a la creació d'un suspens, a les revelacions truculentes, al fet extraordinari, al detall efectista, a l'habilitat de convertir en versemblant i indispensable el que en un principi no ho és gens.»
Ponç Puigdevall, “Amb l'ímpetu de Scheherazade”. El País. Quadern, Núm. 1844 (4 març 2021), p. 4.
visitant ::
identificació
