Foto: Jordi Cots, en una entrevista el 2005. Autor: Lluís Cruset (El Punt Avui)

L'any 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva producció literària i una trajectòria pionera a favor de la infància. Membre català de l'Oficina Internacional Catòlica de l'Infant, l'any 1987 va ingressar a l'Institut d'Estudis Catalans (Secció de Filosofia i Ciències Socials). El 2008 va rebre el premi Solidaritat de l'Institut de Drets Humans de Catalunya.

Segons recull l'Enciclopèdia Catalana, com a poeta, influït per Carles Riba i amb un rerefons religiós, va publicar Fidelitat (1949), llibre que representà una fita de la lírica de postguerra, i D'allà on ve la veu (1958). També va escriure narrativa per a infants: La pluja que va ploure per primera vegada (1966), L'avet valent (1966) i El poll i la puça (1979).

El 1973 va publicar L'observació dels nois a l'escola i el 1977 va presentar la seva influent tesi doctoral, que va editar dos anys després, La declaració universal dels drets de l'infant, temàtica sobre la qual va centrar progressivament la seva activitat.

Del 1991 al 1995 va dirigir el pla integral de suport a les famílies del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i va ser el primer adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels drets dels infants (1997- 2004). L'any 1998 va editar Això són els drets dels infants.

Lluís Simon Rabaseda, Jordi Cots i Moner, pioner en la defensa dels drets de la infància. El Punt Avui (30 de juny del 2026, p. 30).