Foto: Josep Cuéllar (El Punt Avui)

«M'he dedicat a la lexicografia. He agafat paraules i les he estudiades a fons. Però no puc parlar d'un mètode: simplement, cada paraula té la seva història i cal resseguir-la. Calen moltes monografies. El procediment de Coromines és també aquest: un recorregut per a cada mot.»

Jordi Badia i Assumpció Maresma, «Germà Colón: 'Sóc molt optimista: el català se salvarà'», Vilaweb (7.07.2014)

Germà Colón va dedicar la vida a estudiar dos aspectes relacionats amb la historiografia lingüística. D'una banda, la història de la lexicografia catalana i romànica, amb obres com ara El lèxic català a la Romània (1993), publicada abans, el 1976, en castellà; La llengua catalana en els seus textos (1978), Panorama de la lexicografia catalana (1986) i Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987). D'una altra, l'edició de texts medievals d'interès històric, com els nou volums dels Furs de València (1970-2002) i els quatre del Llibre del consolat de mar (1981-87), totes dues obres en col·laboració amb Arcadi Garcia i Sanz.

Colón es formà en filologia romànica i paleografia sota el mestratge d'Antoni M. Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M. de Casacuberta i Joan Bastardas, i s'especialitzà en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, amb Walter von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger.

Féu els estudis primaris i secundaris a Castelló de la Plana. El llatinista Eduard Valentí i Fiol, professor seu a l'institut, el va convèncer perquè estudiés a la Universitat de Barcelona i s'hi lleciencià en filologia romànica l'any 1951. Un cop allà, no sabia si decantar-se per la llengua o per la història, i el doctor Antoni M. Badia i Margarit li va fer veure que no calia renunciar a res. Gràcies a això va aprofundir amb rigor l'estudi historiogràfic de la llengua catalana i de les llengües romàniques.

Del 1954 al 1998 fou professor i catedràtic a la Universitat de Basilea. Al costat del professor Walter von Wartburg, contribuí en el monumental Französisches etymologisches Wör-terbuch. Va escriure una trentena de llibres i centenars d'articles, molts dedicats a estudiar una sola paraula. Alguns dels títols més destacats de la seva obra són: El léxico catalán en la Romania (1976), La llengua catalana en els seus textos (1978), Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987), El español y el catalán, juntos y en contraste (1989), Estudis de filologia catalana i romànica (1997), 'Les regles d'esquivar vocables'. Autoria i entorn lingüístic (2001), De Ramon Llull al 'Diccionari' de Fabra. Acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes (2003), Las primeras traducciones europeas del Quijote (2006), Lexicografia, lèxic i crítica textual (2011), Noves tendències en la dialectologia contemporània (2011) i Origen i història del lèxic català (2014).

Entre els nombrosos càrrecs que ocupà, es destaquen els següents: president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-1982), de la Sociedad Suiza de Estudios Hispánicos (1982-1986) i del Collegium Romanicum (1996-2000); membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (1993) i de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1995), i corresponent de la Real Academia Española (1984) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1963). Ha col·laborat també en la col·lecció "Els Nostres Clàssics" de l'Editorial Barcino. És doctor honoris causa per les universitats de València (1984), Alacant (1990), Jaume I, de Castelló (1995) i Autònoma de Barcelona (2003), i fou distingit amb la Creu de Sant Jordi (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1988) i la Gran Creu d'Alfons X el Savi (1999). L'any 2014 li atorgaren la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats.

Extret de: Vilaweb: «S'ha mort el lingüista Germà Colón (22.03.2020)»

→. Fundació Germà Colón Domènech (Universitat Jaume I de Castelló)