Quin creu que és el paper de la literatura a la vida de la gent?
Primer de tot, crec que no hi ha cap propòsit utilitari a la literatura, però sí que serveix per establir, restablir o refermar la connexió d'uns éssers humans amb els altres. La novel·la és un dels pocs llocs al món en què dos estranys es troben d'una manera molt íntima: em refereixo a l'autor i al lector. És una cosa que tots dos comparteixen, i hi ha molt poques experiències a la vida en què això passi amb algú que no coneixes, i crec que és per això que seguim tornant als llibres una vegada i una altra i perquè els llibres segueixen significant alguna cosa per a nosaltres. Malgrat que vivim envoltats d'altres tipus d'històries en pel·lícules, televisió, obres de teatre..., la novel·la és un mitjà més íntim.

Creu que la societat reflecteix la importància dels llibres?
Per a algunes persones la literatura és molt important, però per a la majoria de la gent no, al gran món d'allà fora hi ha molt poca gent que llegeixi llibres. Només puc dir que per a alguns ho significa tot i per a la majoria no vol dir res en absolut.

Per què va deixar d'escriure poesia?
No he escrit ni un poema en 25 anys... No podia seguir encara que ho intentés, m'era impossible. Els únics poemes que escric ara són per a ocasions familiars: casaments, aniversaris... Escric poemes divertits que rimen, però són estrictament familiars, no pas per publicar. Vaig topar amb una paret, i quan vaig aconseguir traspassar-la... estava escrivint prosa, no poesia, i he continuat escrivint prosa d'ençà de llavors.

Vostè seria el mateix sense escriure?
Jo necessito escriure, és tan important per a mi que no puc imaginar-me no fer-ho. Fins i tot intento de no fer-ho, i penso que potser deixaré d'escriure i em dedicaré a alguna altra cosa, però mai he estat capaç de pensar quina altra cosa podria fer.

Francesc Bombí-Vilaseca: «Paul Auster: "Tots tenim secrets, ningú no diu tota la veritat"». En: Avui Cultura (21 d'octubre de 2004), p. 1-3