Sou considerat el pare del model d’escola catalana...
Quan coordinava la Delegació d’Ensenyament del català d’Òmnium Cultural als anys setanta i en dirigia l’equip pedagògic, ens vam adonar que calia un model català d’ensenyament que fos per a tots els infants. Un model pensat i elaborat que fugís d’altres iniciatives que utilitzaven les dues llengües a la mateixa classe. Tot l’equip va considerar que l’escola d’un país s’ha de fer en la llengua del país i d’aquí sorgí el concepte “escola catalana en llengua i continguts”, que propiciava el canvi de llengua a l’ensenyament formal de Catalunya.
Després vaig tenir la sort de poder incidir com a funcionari en l’aplicació i l’extensió d’aquest model en el Servei d’Ensenyament del Català de la Generalitat de Catalunya, on vaig poder interactuar amb molts mestres i professors implicats en aquest gran projecte.
L’escola catalana ha estat un dels grans projectes de país, de l’etapa Pujol, i va implicar i comprometre centenars i milers de persones, pares, mares i, sobretot, professionals de l’ensenyament. Una cosa tan gran no té un sol pare.

Quins són els fonaments i avantatges d’aquest model?
L’escola catalana és per a tots els nens independentment de la llengua familiar i l’estatus social, que pretén donar a tothom els mateixos instruments i coneixements lingüístics i culturals, perquè al llarg de la seva vida puguin desenvolupar-se amb les mateixes possibilitats. És un model que vol fer ciutadans del país, arrelats al país, perquè coneixent-lo l’estimin i siguin capaços de transformar-lo. Tot evitant el risc que la societat catalana no es configurés com un sol poble i s’impedís la cohesió social necessària.

N’hi ha que opinen que actualment en l’educació s’està posant l’accent en la integració, i es deixa la immersió en segon terme. Quines conseqüències pot tenir en la pervivència i l’ús social del català?
No puc estar d’acord amb la premissa de la pregunta que em feu. Potser és cert que darrerament no es dona a la immersió l’atenció que requereix com a mètode eficaç d’aprenentatge lingüístic, però la immersió és absolutament integradora. És bàsicament atendre equitativament alumnes diferents per l’origen i sobretot per la llengua familiar que parlen i facilitar-los l’accés a la llengua del país, que també és la seva encara que no la parlin en arribar a l’escola, així com el coneixement de les altres llengües que ofereix el nostre sistema escolar.
Quant a la pregunta que em feu, evidentment si a la immersió no es dedica prou atenció pedagògica, prou sensibilitat docent i prou recursos no pot assolir els seus objectius, és a dir, el coneixement suficient del català i, per tant, ineludiblement l’ús social del català serà menor, perquè els ciutadans no poden triar la llengua que empren amb llibertat, i trien la llengua que dominen millor.

Avui entrevistem... Joaquim Arenas Sampera. Mestre, pedagog i pare del model d'immersió lingüística (Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 2022).