Autor d'una quinzena de llibres centrats en Girona i la seva història, en destaquen Girona grisa i negra (1972, amb Just M. Casero), La Devesa, paradís perdut (1980), Protagonistes de la història econòmica gironina (1981), Girona ara i sempre (1982), 75 anys de Girona, 1909-1984 (1984, amb Ramon Alberch), Els jueus a les terres gironines (1985, amb Ramon Alberch), La Girona dels poetes (1988), Quan la pedra madura (1991, amb Ramon Alberch i Francesc Xavier Bosch), Teoria i pràctica de Girona (1994), Guia literària de Girona (1995), Atles literari de les terres de Girona: segles XIX i XX (2003, amb Mariàngela Villalonga), Rafael Masó i els noucentistes (2008), Retrats a mitja tinta (2011), i Periodisme sota sospita (2013), a més dels reculls de narracions Soldats de la vida (1983), Pedra sobre pedra (1985) i Papers de butxaca (1986), i l'obra teatral La llum de la veritat (1957).

Membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1987) i president d'honor de la Fundació Rafael Masó de Girona (2008), el 1991 fou guardonat amb el premi Serra i Moret per l'article Civisme al detall, publicat a El Punt. El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2009 el premi Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC).

Font principal: Enciclopèdia Catalana