“Dolorosament, els documents folklòrics es perden per moments. El temps no passa en va, cada dia accelera més la seva cursa esbojarrada i un vent de modernisme i d'universalisme tot s'ho emporta i tot ho capgira. El món es desdibuixa per moments de la seva graciosa i atraient coloraina local que li donava tipisme i relleu, com la floreta viva de color que sobresurt xiroia i peculiar de la contrada entre l'estesa prada tota verda, per trencar-ne la monotonia. Tot pren el mateix color gris, indefinit i impersonal que ens iguala fins on pot i tracta de mesurar-nos a tots amb el mateix raser. Potser no és molt llunyà el dia que nosaltres pensem, vestim, cantem, mengem, treballem, ens divertim i ens manifestem, en fi, totes les vibracions de la nostra ànima tal i com ho faci qualsevol altre ciutadà xinès, persa, americà, eslau, escandinau o de qualsevol altre país on la gent sàpiga que cada mà té cinc dits, puix que haurà arribat el moment que el volar foll i esperverat del temps i el rodolar incessant del món, ens hauran portat a ésser tots iguals”.

Joan Amades, "Iniciació al folklore". En: Folklore de Catalunya, 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, 1969 (p. 1259-1260)