Mestre, crític i expert en literatura infantil i juvenil. Col·laborà en diverses revistes, entre les quals cal esmentar Faristol, Catalan Writing, CLIJ, Escola Catalana i Guix. Va ser curador de l’obra de Joana Raspall i de Josep Vallverdú, a qui també dedicà dos volums biogràfics. Fou autor de llibres de narrativa com Renoi, quin conte! (1996), Una picoreta estranya (2000) i Just quan despertava (inèdit), entre d’altres. A la introducció del seu assaig Et diran que llegeixis, Bernat. Mig segle de literatura catalana per a joves (1960-2010) escrigué:

«Et diran que llegeixis, Bernat..., i t'ho diran fins i tot persones que han llegit ben poc a la seva vida. Fins i tot alguns mestres que no en tenen el costum et diran que llegir és molt important i que cal que ho facis... I jo et dic, Bernat, que malgrat tot els facis cas, perquè llegir vol dir saber més, aprendre molt de tot, gaudir fins a límits insospitats, també patir i fins i tot deixar anar alguna llàgrima... Llegir és una activitat gens perjudicial. Llegir no té conseqüències negatives. És més: no et penediràs mai d'haver estat lector.»

«Aprendre a llegir és aprendre a escoltar una veu, el misteri d'una veu que ens arriba de lluny. La lectura, a qualsevol edat, ha de procurar el desvetllament de la imaginació, i ha de provocar el pensament reflexiu.»

Josep M. Aloy, "Introducció" al llibre Et diran que llegeixis, Bernat (Berga: L'Albí, 2010, p. 15-16). Extret de l'AELC