Abstract: |
Del resum que encapçala l'article: "'La plaça del Diamant' (1962) és una novel·la dominada per la mirada innocent de la protagonista, Colometa -títol inicial de l'obra. D'una banda, un dels seus trets més destacats resulta, precisament, la valoració d'aquesta innocència, refugi d'una novel·lista que va viure dues guerres i un llarg exili. De l'altra, destaca, també, la importància de les tècniques pictòriques, en una autora que, molt atreta per la pintura, va pintar, també, seguint autors innovadors, Miró i Picasso, sobretot. A 'La plaça del Diamant', els carrers i les places de Barcelona assoleixen un gran relleu, així com les cases, amb els atuells que s'hi troben, descrits d'una manera alhora visual i essencial, com en Cézanne. I des de la mirada de Colometa, una dona abstreta, com les representades per Vermeer, que també pintà objectes amb delicadesa i precisió. En les descripcions rodoredianes, de fet, els colors resulten decisius, així com la llum, els reflexos i les ombres, com en la pintura. També, un motiu recurrent, el crit, s'hi relaciona, un crit present en Goya, Picasso, Bacon. . . El crit de Colometa, de còlera, de ràbia i impotència, respresentació, en definitiva, d'una condició humana tràgica, tema central de la producció d'una autora plenament integrada en un segle XX europeu, descrit com de tenebres". |