Resumen: |
Narcís Comadira avalua la coherència entre la poesia i les idees sobre poesia ferraterianes, i es qüestiona sobre el seu llegat. D'una banda, l'autor estableix com a característica de Ferrater un tret que aquest darrer atorgava a Foix: la substitució de la música per la solidesa semàntica. Desplegada, aquesta poètica "va desbrossar el terreny" a les generacions posteriors, i va obrir "el camí d'evolució natural de la poesia catalana". La gran fertilitat del mestratge de Ferrater, però, Comadira la troba en la manera que tingué d'encoratjar models que diferien del seu propi. |