Resum: |
Beltran fa un estudi aprofundit dels cançoners 'J' i 'K', conservats en dos manuscrits: tipologia, descripció física, datació, contingut, composició, estructura,. . . La idea bàsica és que 'K' prové de 'J', i a partir d'aquest fet són estudiades les variants, especialment el cas de la inclusió de poemes d'Ausiàs March. Beltran justifica la dependència entre un i altre per la mena de manipulacions a què ha estat sotmès 'K', per les parts que manquen a tots dos, per la numeració coincident en els poemes de March, etc. Pagès i Auferil apareixen com a autoritats de suport o de contrast a les hipòtesis de Beltran, en la mesura que, a l'hora de tractar algun dels autors que són copiats als cançoners, se n'ocupen. |