Resum: |
L'autor recorda que durant molts anys es van suprimir les revistes infantils a Catalunya com a conseqüència del lema: "Una llengua, un imperi, una espasa". No va ser fins el 1961 que una tímida obertura a la censura deixà pas a la publicació, en català, de 'Cavall Fort'. Poc després, la revista del seminari solsoní 'L'Infantil' esdevenia també revista oberta. Després de molts anys en castellà, Vallverdú assenyala que es va optar per una llengua conservadora, però vivaç, que paulativament deixava entrar modismes del català del carrer. Després de quaranta anys, l'autor considera que cal dedicar-li un aplaudiment a l'esforç per normalitzar les publicacions infantils en una llengua en desús. |