Resum: |
Jordi Bordes comenta algunes obres teatrals recents en què el català i del castellà s'usen com a codi per diferenciar l'entorn i la diversitat socials. L'autor considera que "en unes obres escrites sovint des d'una simplificació de missatge, el codi que es repeteix és excessivament maniqueu: el català és lloc de recolliment, de confiança, de cura, mentre que el castellà (el que es parla majoritàriament a les discoteques, als mitjans de comunicació a les xarxes socials) és des d'on es rep l'amenaça. Aquesta caricatura irreal distancia l'espectador catalanoparlant de la seva possible responsabilitat cap a menystenir la diversitat social". |