|
5.
|
|
|
6.
|
Villalonga, Tomasi di Lampedusa i la "condició insular"
/
Calaforra, Guillem
De la introducció: "Aquest estudi té com a objectiu de proposar una interpretació sociològica comparativa de dues novel·les, 'Bearn o la sala de nines' de Llorenç Villalonga (1956) i 'Il Gattopardo' de Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1958). [...]
2008
Randa, Núm. 60 (2008), p. 100-115 (Homenatge a Jordi Carbonell, 6)
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
|
11.
|
'Gran idea' o projecte delirant?
/
Calaforra, Guillem
La conscienciosa ressenya de Guillem Calaforra ateny no només els matisos de la tesi central de Rafanell (marcada pel seu compromís amb "la reivindicació d'una tradició silenciada" en l'àmbit filològic català, la tradició occitanista, que "pot indignar qui no combregui del tot amb la roda de molí panoccitanista") sinó també aspectes formals de l'obra (el tipus de prosa i la llengua emprada). [...]
2007
L'Espill. València, Segona època, núm. 25 (2007, Primavera), p. 173-183 (Llibres)
|
|
|
12.
|
|
|
Francesc de Borja i el discurs lingüístic il·lustrat
/
Calaforra, Guillem ;
Moranta, Sebastià ;
Congrés Internacional Francesc de Borja Moll (2003, 17-19 de novembre : Palma de Mallorca)
L'estudi analitza el discurs unitarista pel que fa a la identitat lingüística de les Illes Balears, seguint la "primera materialització explícita" d'aquestes argumentacions, la 'Polèmica d'en Pep Gonella', de Francesc de B. [...]
2008
Els Marges. Barcelona, Tercera època, núm. 84 (2008, Hivern), p. 75-86 ((Re)llegir)
L'article es basa en la comunicació presentada per l'autor amb al mateix títol al Congrés Internacional Francesc de Borja Moll
|
|
|
13.
|
|
|
Ús lingüístic, legitimitat i discurs: consideracions weberianes
/
Calaforra, Guillem
Guillem Calaforra indaga sobre el nou paradigma sociològic de la definició social, explorant-ne els lligams amb l'anàlisi crítica del discurs i la noció weberiana de "legitimitat". Sense invalidar l'articulació de les tres variables independents que integren el model aplicat per Ernest Querol, Calaforra proposa una anàlisi detallada dels continguts de les representacions socials; apel·la a la necessitat de tenir en compte els fonaments històrics i contingents de tot context estudiat: suggereix una dissecció més fina i omnicomprensiva, a la manera foucaltiana, dels mecanismes de poder i manifesta raonades prevencions respecte del valor teòric que té el subjecte, ni que sigui el subjecte reflexiu de la tradició frankfurtiana, com a unitat de mesura sociolingüística. [...]
2004
Caplletra. València, núm. 37 (2004, Tardor), p. 195-214 (Monogràfic "Per a una nova sociolingüística catalana")
2 documents
|
|
|
14.
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.