|
1.
|
|
|
Els premis literaris en català a obra publicada (2000-2020) : deliberacions i cànon
/
Escandell, Dari (Universitat d'Alacant)
Del resum: "Aquest article analitza els premis literaris a obra publicada en llengua catalana, un terreny acadèmicament poc explorat encara ara, i pondera la incidència real d'aquests guardons en la conformació d'un presumpte cànon referit a la modalitat de prosa narrativa original en aquest idioma. [...]
Abstract: "This article analyses the literary awards for works published in Catalan, a field that still remains rather academically unexplored. The research also measures the actual incidence of these awards in shaping a canon related to the category of narrative prose in this language. [...]
2024 -  10.7203/caplletra.76.28207
Caplletra, Núm. 76 (2024), p. 39-66 (Articles miscel·lània)
|
|
|
2.
|
Guimerà, cànon amb peus de fang
/
Gomila, Andreu
Primer paràgraf: "El teatre d'Àngel Guimerà és el punt zero del cànon escènic català, el nostre Shakespeare; però, és el lloc que li pertoca? Una lectura del dramaturg a través de l'angoixa de les influències de Harold Bloom".
2024
Serra d'Or, Núm. 771 (2024, Març), p. 18-19 (Monogràfic: Guimerà, de cel i fang)
|
|
|
3.
|
Mercè Picornell, la cultura com un cabdell embullat
/
Škrabec, Simona
Un dels temes centrals de l'entrevista a Mercè Picornell és el concepte de valor dins el sistema literari català, l'anàlisi del qual va exposar al Primer Congrés Internacional de Literatura catalana de la Postmodernitat (del 28 de novembre a l'1 de desembre de 2023 a la Universitat de Barcelona i a l'Institut de Teatre).
2024
L'Avenç, Núm. 506 (Març 2024), p. 28-39 (L'entrevista)
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
Això no és un suplement cultural
/
Torné, Gonzalo
L'autor tracta les ampliacions i alteracions amb què s'ha tractat la "cultura" des dels suplements culturals, segons la forma, el tema o els interessos de cada moment. Un fragment: "El suplement faria bé d'abandonar les inèrcies de les novetats i les onades empresarials, renunciar a la repetició de consignes (s'imaginen la meravella de no parlar del Sant Jordi fins mesos després), i convertir-se en un centre de pensament i en un camp d'intervenció; de polèmica i disputa, on la literatura, el cinema, la música, el teatre i la dansa fossin pensats com a instruments sofisticats de comprensió i intervenció del present, i no com a prolongacions de la faixa publicitària".
2022
El País. Quadern, Núm. 1885 (27 febrer 2022), p. 1-3 (Reportatge)
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.