|
4.
|
|
|
Terenci Moix, l'autor que va capgirar la literatura catalana
/
Nopca, Jordi
Quinze anys després de la mort de Terenci Moix, Edicions 62 recupera tres dels seus principals títols: 'El dia que va morir Marilyn', 'El sexe dels àngels' i 'Tots els contes'. L'article revisita la figura de Moix, sobretot pel que fa a la seva producció en català, i inclou comentaris de Julià Guillamon, Biel Mesquida, Sebastià Portell, Robert Saladrigas, Pilar Beltran i Enric Cassany.
2018
Ara. Ara Llegim, 3 març 2018, p. 42-43
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
Barcelona: la novel·la urbana, 1944-1988
/
Sturm-Trigonakis, Elke ;
Ribas, Rosa (Trad.)
"L'autora analitza un grup de nou novel·les en català i castellà prenent com a punt de partida les diferents manifestacions dels espais urbans en les obres. L'espectre del corpus textual […] permet constatar com en el transcurs de gairebé cinc dècades es produeix un grau cada cop més alt d'abstracció en les imatges urbanes" [Del text de contracoberta]. [...]
Kassel : Reichenberger, 1996 (Estudis Catalans ; 1)
|
|
|
7.
|
|
|
Splassshf: còmic i experimentació narrativa
/
Maestre Brotons, Antoni (Universitat d'Alacant)
De l'abstract de l'article: "Encara que el còmic té una trajectòria centenària, cal esperar la década dels setanta perquè la seua influència es faça notar en la literatura. En aquell moment es produeix el famós debat entre els apocalíptics i els integrats respecte a la cultura de masses apuntat per Umberto Eco, que provocarà en els escriptors més joves el refús a la tradició i als criteris acadèmics sobre excel·lència literària. [...]
2012
Ítaca, Núm. 3 (2012), p. 149-177
2 documents
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
|
11.
|
'El dia que va morir Marilyn' de Terenci Moix: langue et création
/
Rotureau Gilabert, Emilienne
Émilienne Rotureau analitza 'El dia que va morir Marilyn' amb l'atenció centrada en els aspectes lingüístics. D'entrada, n'espigola els termes estrangers (francesos, anglesos i italians) i passa, després, a debatre el tipus de llengua amb què juga l'obra (català castellanitzat o castellà catalanitzat), sense obviar les connotacions sociolingüístiques que hi ha al darrere, reflex de la societat barcelonina del moment. [...]
Revue d'Études Catalanes. Montpellier, núm. 6-7 (2003-2004), p. 131-174
|
|
|
12.
|
|
|
13.
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.