|
1.
|
El teatre de Joan Maragall: història d'una recepció
/
Gibert, Miquel Maria (Universitat Pompeu Fabra) ;
Congrés Internacional Joan Maragall (1r : 2011 : Barcelona)
De la presentació de l'article: "En aquesta ponència em proposo d'estudiar i sintetitzar, d'una banda, les anàlisis que la crítica, preferentment la de l'època de les estrenes, presentarà de les peces maragallianes en relació amb els condicionants del context; i, de l'altra, la capacitat d'aquesta crítica d'assenyalar i subratllar l'aportació més característica, més personal, de Maragall en cadascuna de les obres dramàtiques". [...]
2012
Maragall: textos i contextos, Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2012 (p. 49-66)
|
|
|
2.
|
|
|
Poesia popular: els glosadors a Menorca
/
López Casasnovas, Joan F. (Institut Menorquí d'Estudis) ;
Jornades d'Intercanvi Cultural (2s : 2006 : Menorca)
Del resum del final de la revista: "Després de fer veure sintèticament els orígens de l'interès per la literatura popular menorquina que s'enceta el 1906 amb el I Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana -amb Cosme Parpal, Andreu Ferrer Ginard o Francesc Camps-, l'article se centra en una determinada poesia popular encara viva a les illes: les gloses. [...]
2007
Anuari Verdaguer, Núm. 15 ( 2007), p. 373-407 (Dossier)
Inclou dos apèndixs. El primer una llista de glosadors, amb breus referències biogràfiques. El segon una llista de les gloses de Josep Reixart publicades
|
|
|
3.
|
|
|
Menorca: quatre projectes per a la llengua en els tres darrers tombants de segle
/
Mifsud Ciscar, Àngel (Institut Menorquí d'Estudis) ;
Jornades d'Intercanvi Cultural (2s : 2006 : Menorca)
Del resum del final de la revista: "Es fa un repàs del progressiu retrocés que el català experimentà a Menorca des de finals del segle XVIII fins a meitat del XIX; es fa referència al paper del "primer" gramàtic menorquí, Antoni Febrer i Cardona (1761-1841), que treballava perquè es pogués disposar "d'una eina d'expressió vàlida per a tots els usos i adaptada als temps"; a l'obra de Juli Soler i Siquier (1812-1879), en la qual la llengua tenia el seu paper encara que limitat; a Jaume Ferrer i Parpal (1817-1897), que volia mantenir un dialecte menorquí sense fer competència a la llengua espanyola amb una particular idea del perquè calia; i, finalment, a la rapidesa amb què les normes ortogràfiques de 1913 van ser acceptades per alguns sectors menorquins".
2007
Anuari Verdaguer, Núm. 15 ( 2007), p. 355-371 (Dossier)
|
|
|
4.
|
Una tradició insuficient i interrompuda
/
Sierra Labrado, Xavier
Xavier Sierra fa un repàs de la filosofia catalana dels segles XIX i XX. Comença pels sectors renovadors de l'escolàstica i va entrant als reptes que proposa el pensament europeu del segle XX, en què Eugeni d'Ors té una influència molt destacada. [...]
2007
L'Espill. València, Segona època, núm. 26 (2007, Tardor), p. 16-23
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
La proposta lingüística de J. Ferrer i Parpal: un tren en via morta a la Menorca del XIX
/
Mifsud Ciscar, Àngel
Sobre l'evolució del pensament de Jaume Ferrer i Parpal, metge maonès i personalitat destacada en l'entorn burgès del segle XIX. L'autor n'analitza les idees sobre ensenyament i ús social de la llengua catalana, que consisteixen en el particularisme, l'acceptació de la diglòssia imperant respecte del castellà i la utilització d'una ortografia pròpia per al menorquí. [...]
2000
Randa. Barcelona, núm. 45 (2000), p. 97-120 (Monogràfic: Cultura a la Menorca dels segles XIX i XX)
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.