L'objectiu d'aquest estudi és determinar la funció pragmàtica de la partícula interrogativa 'Que', introductora d'una pregunta amb corba descendent. Es tracta d'un fenomen característic del català parlat en estil col·loquial. L'autora situa l'estudi en el camp de l'etnometodologia com a disciplina lingüístico-pragmàtica que investiga processos interactius específics d'una cultura determinada.
   

Sobre la pronúncia en valencià dels numerals 17, 18 i 19 al llarg de la història: l'autor estructura l'article en tres parts: en primer lloc s'estudia com han actuat els autors valencians davant eels noms d'aquests adjectius numerals; en el segon apartat s'analitza l'única explicació existent sobre la forma valenciana 'dèsset' proposada per Joan Coromines; finalment, l'autor reflexiona a l'entorn de la coherència i la simplicitat de la hipòtesi de Coromines que l'autor intenta completar focalitzant les formes més enigmàtiques com 'díhuit' i 'dèneu'.
   

L'autor analitza la narrativa de viatges de Josep Piera que inclou 'Estiu grec', 'Un bellíssim cadàver barroc', 'Ací s'acaba tot' i 'Seduccions de Marràqueix'. Segons l'autor, aquestes obres tenen un marcat caràcter unitari afavorit per la pertinença al mateix gènere i perquè s'hi observa el desenvolupament d'un projecte literari, històric i mític, que inclou Grècia, Nàpols, Sicília i Marràqueix. Abans d'endinsar-se en l'estudi d'aquestes obres, l'autor reflexiona sobre el gènere de la literatura de viatges i sobre el concepte d'altre i alteritat en la formació d'una identitat pròpia. També es fan referència a altres autors catalans que han cultivat la literatura de viatges.
   

L'autor analitza les obres narratives d'Espriu que tenen trets clarament existencialistes. Basa el seu estudi, sobretot, a les novel·les 'El doctor Rip' i 'Laia' tot i que es fa referència a d'altres obres menors en les quals es pot comprovar les empremtes de l'existencialisme francès. Segons l'autor, és la forma amb la qual es tracta el tema de la mort que aporta aquesta dimensió existencial a les obres d'Espriu abans, fins i tot, que el corrent filosòfic i estètic estigués consolidat.
   

Jordi Ginebra edita vuit textos d'un debat sobre ortografia catalana que va tenir lloc l'any 1913 a les pàgines de 'L'Esquella de la Torratxa' i d''El Poble Català' entre Gabriel Alomar, Antoni Rovira i Virgili i Pompeu Fabra.
   

Inclou en apèndix un índex la classificació dels setze primers volums de l'edició definitiva de les 'Rondaies mallorquines d'en Jordi des Recó' (1986-1972) tal com va ser realitzada per Walter Anderson.