|
1.
|
|
|
Els articles en el parlar de Mallorca
/
Grimalt, Josep A. (Universitat de les Illes Balears)
Del resum de l'article: "La característica més destacada i peculiar del parlar col·loquial de Mallorca és la coexistència de dos articles determinants, l'elecció d'un o de l'altre obeeix a una norma d'ús força estricta. [...]
2009
Estudis Romànics, Vol. 31, 2009, p. 55-75 (Articles)
|
|
|
2.
|
|
|
Sobre lingüística moderna
/
Roca-Pons, Josep (Institut d'Estudis Catalans)
L'autor descriu els principals corrents teòrics contemporanis dins la lingüística europea i nord-americana i insta els investigadors catalans a tenir-ne un major coneixement.
2002
Estudis Romànics, Vol. XXIV, 2002, p. 193-195 (Miscel·lània)
|
|
|
3.
|
|
|
4.
|
|
|
Eugenio Coseriu (1 i 2)
/
Solà, Joan
Joan Solà dedica una sèrie d'articles a Coseriu, a qui considera un dels lingüistes més importants del segle XX. Cita, per començar, totes les disciplines i aspectes de la lingüística que el romanès va estudiar, i tot seguit fa referència a una de les seves aportacions més importants: la distinció entre sistema, norma i parla. [...]
2002
Avui Cultura. Barcelona (2002, 10 d'octubre; 2002, 17 d'octubre), p. 7; 6 (Parlem-ne)
2 documents
|
|
|
5.
|
Els subcodis lèxics estàndard i normatiu
/
Costa Carreras, Joan
Es descriu el subcodi lèxic normatiu de la llengua catalana, una descripció que comporta, segons l'autor del treball, l'anàlisi dels límits amb els altres subcodis (el lèxic marcat geogràficament, socialment, cronològicament, temàticament o per la formalitat de la situació) i, a més, l'estudi del grau de variació que presenta. [...]
1995
Anuari de Filologia. Barcelona, Vol. XVI, Secció C, núm. 6 (1995), p. 38-56 (Articles)
|
|
|
6.
|
|
|
El concepte de "norma" en lingüística, sociolingüística i planificació lingüística
/
Costa Carreras, Joan
L'article s'estructura en els següents apartats: "Introducció" (s'indica l'objectiu d'estudiar les bases presents i futures de la codificació sintàctica del català); "La norma objectiva" (s'esbossa una breu història de l'ús del terme, es recullen les definicions que en fan Hjemslev i Coseriu i s'analitza la seva relació amb els conceptes d'ús, sistema, tipus i canvi lingüístic, segons lingüistes i el Cercle Lingüístic de Praga); "La norma prescriptiva" (amb la breu història del terme i les definicions que se n'han fet) i "A tall de conclusions", en què s'estructuren les deduccions de les presentacions teòriques esbossades al llarg de l'article.
2000
Els Marges. Barcelona, núm. 68 (2000, Desembre), p. 89-105 (Notes)
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.