|
87.
|
|
|
Crítica i alquímia
/
Desclot, Miquel (1952-)
El llibre de Palau i Fabre aplega sis quaderns amb assaigs crítics que van des de l'article crític sobre pintura o literatura fins al text teòric o l'anàlisi històrica. Els quaderns són: "Discrepàncies" (sobre Llull, Diego Ruiz, Artaud, Picasso), "Dues proclames" (sobre la problemàtica de la poesia), "Laboratori (articles teòrics sobre diversos temes), "Quadern secret" (sobre la intimitat del mateix Palau i Fabre), "Física-metafísica" (sobre literatura: Verdaguer, Rimbaud, Ausiàs March) i "Poetes i Poesia" (sobre Maragall, Rimbaud, Foix, Carner).
1977
Reduccions. Vic, Núm. 1 (1977, Gener), p. 51-58
|
|
|
88.
|
|
|
89.
|
|
|
90.
|
|
|
91.
|
|
|
92.
|
Les Constants en la poètica de Bartra, segons apareixen a 'Sobre poesia'
/
Desclot, Miquel (1952-) ;
Simposi Agustí Bartra (1987, 5-7 de novembre : Terrassa, Barcelona)
Intent de sistematització de les constants presents al llibre 'Sobre poesia' d'Agustí Bartra, com a via per a comprovar la coherència de les concepcions poètiques de l'escriptor: insatisfacció provocada pel camí seguit per la poesia moderna; impossibilitat d'explicar què és la poesia, però intent de definir-la (poesia com a religió, misteri; poesia com a via de penetració en la Veu de l'univers; poesia com a mètode de coneixença; poesia com a eina revolucionària); esbós del seu model de poeta (pont entre l'esperit de la vida i la resta dels homes); concepció formal del poema (rebuig dels excessos formals del Simbolisme, de les investigacions vàcues dels avantguardistes, de l'obscuritat, i reivindicació del ritme, la imatge i la ironia); opinió de Bartra sobre les teories maragallianes de la poesia.
1988
Faig. Manresa, Núm. 30 (1988, Octubre), p. 25-47 (Monogràfic: Actes del Simposi Agustí Bartra. Ponències)
|
|
|
93.
|
|
|
94.
|
|
|
95.
|
|
|
Marià Manent, poeta de la traducció
/
Desclot, Miquel (1952-)
Aquest estudi de Miquel Desclot vol demostrar com la poesia pròpia i la poesia traduïda de Marià Manent són parts integrants d'un sol conjunt literari: les particularitats de les seves traduccions (fragmentarisme, homogeneïtzació del llenguatge poètic dels diferents autors, llibertat en l'anostrament dels textos, publicació de les versions sota el propi nom) responen a una necessitat personal de projectar la pròpia veu en la poesia estrangera.
1988
Reduccions. Vic, Núm. 37 (1988, Març), p. 38-44 (Estudis i comentaris. Monogràfic: Homenatge a Marià Manent)
2 documentos
|
|
|
96.
|
|
visitante ::
identificación
