|
623.
|
Enverdeguerats fins als gaudins, predaliniats
/
Els Marges
Crítica al sistema -propi de la cultura oficial- basat en mercantilitzar i, de retruc, trivialitzar la cultura catalana a través d'efemèrides commemoratives (l'Any Verdaguer, Gaudí o Dalí) que contrasten amb la realitat cultural marcada pel dèficit de consum regular i per la davallada de l'ús del català.
2002
Els Marges. Barcelona, Núm. 71 (2002, Desembre), p. 3-4 (Editorial)
|
|
|
624.
|
|
|
625.
|
|
|
626.
|
On té els referents, la nostra llengua?
/
Llengua Nacional
Es qüestiona quin hauria de ser el referent de ciutat pels catalans, ja que es creu que hi ha una necessitat de projectar-se en una ciutat que faci de patró. Se senyala Barcelona pel seu fons històric, per la situació estratègica, pel volum demogràfic. [...]
1998
Llengua Nacional. Barcelona, núm. 22 (1998, Març), p. 3 (Editorial)
|
|
|
627.
|
Editorial
/
Llengua Nacional
Es fa una crida a la coordinació i organització dels grups minoritaris, i no tan minoritaris, de defensa de la llengua, de militància lingüística procatalana.
1995
Llengua Nacional. Barcelona, núm. 16 (1995, Maig), p. 6 (Editorial)
|
|
|
628.
|
Llegir (i criticar) amb mala llet
/
Els Marges
Valoració de la crítica literària actual; es fa palesa la seva pràctica inexistència i es constata la proliferació de succedanis en les pàgines literàries dels diaris. La crítica que hi ha avui en dia només valora els llibres per factors extraliteraris o, en el millor dels casos, per l'empatia que generen sense tenir en compte els elements que fan que un text sigui de qualitat.
2002
Els Marges. Barcelona, Núm. 70 (2002, Setembre), p. 3-4 (Editorial)
|
|
|
629.
|
|
|
630.
|
El Mur
/
Llengua Nacional
Es comenta l'acte d'inauguració de la revista i se'n destaquen les absències de representants oficials i el que això representa segons l'opinió de la revista.
1991
Llengua Nacional. Barcelona, núm. 3 (1991, Desembre), p. 1-3 (Editorial)
|
|
|
631.
|
Ara que hem fet el 69
/
Els Marges
L'editorial de la revista comenta, a partir d'unes manifestacions de Pla i de Fuster en què es lamenten de la manca de literatura eròtica a Catalunya, la situació d'aquesta mena de producció, ja que, en la mesura que es tracta de literatura de gènere, constitueix un exponent del grau de normalitat de la cultura catalana.
2002
Els Marges. Barcelona, Núm. 69 (2002, Gener), p. 3-5 (Editorial)
|
|
|
632.
|
Gràcies, pare Batllori
/
El Temps
Amb motiu de l'homenatge al pare Miquel Batllori per part d'onze universitats catalanes celebrat a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona, es destaca la vessant erudita i personal de l'estudiós.
2002
El Temps. Barcelona, núm. 937 (2002, Del 28 de maig al 3 de juny), p. 5 (Editorial)
|
|
visitante ::
identificación
