|
57.
|
|
|
Un senyor de Barcelona
/
Regàs, Rosa
Amb motiu de la mort de Vázquez Montalbán, Rosa Regàs ens explica el paper del novel·lista com a cronista de la realitat social barcelonina des dels anys seixanta fins a principi del segle XXI.
2003
Avui. Barcelona (2003, 19 d'octubre), p. 51 (Cultura)
|
|
|
58.
|
|
|
59.
|
|
|
60.
|
El nou llindar de la fama
/
Antón, Jacinto
A propòsit de la inauguració de la nova seu de l'Institut del Teatre, s'intenta fer un recorregut per les instal·lacions del nou edifici -a càrrec dels arquitecte Sanabria- de la mà del director de l'Institut: Pau Monterde i del dramaturg i professor Sanchis Sinisterra.
2000
El País. Quadern. Barcelona (2000, 26 d'octubre), p.1-3 (Reportatge)
|
|
|
61.
|
|
|
62.
|
|
|
63.
|
La Barcelonota. De la contracultura a la Barcelona postolímpica
/
Guillamon, Julià
Guillamon veu certes idees de l'arquitectura de finals dels setanta molt relacionades amb algunes visions de la ciutat en literatura (com en les novel·les paròdiques de Mendoza). Es refereix després al debat sobre l'aparició d'una novel·la culta, que connectés amb la novel·la moderna europea (Döblin, Musil), i amb la idea de la "ciutat novel·lada". [...]
1999
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, Núm. 143 (1999, Setembre), p. 93-115 (Revista dels llibres)
|
|
|
64.
|
Vida metropolitana. De la contracultura a la Barcelona postolímpica
/
Guillamon, Julià
Guillamon parla de l'atracció que el mite de Nova York despertava en els catalans a inicis dels vuitanta, evident a la revista 'Diagonal'. Acaba referint-se a l'estada de Monzó a la ciutat nord-americana (1981) i els seus fruits més evidents: els seus articles periodístics i la novel·la 'Benzina'. [...]
1999
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, Núm. 141 (1999, Juny), p. 112-132
Inclou una il·lustració de Fortunato Depero
|
|
|
65.
|
Un Cert barraquisme vital. De la contracultura a la Barcelona postolímpica (I)
/
Guillamon, Julià
L'estudi analitza com va nàixer el fenomen de la contracultura urbana als anys setanta, lligat a reflexions d'aquell moment sobre el món urbà per part d'arquitectes i sociòlegs. Tot seguit busca les traces d'aquestes concepcions en la narrativa catalana de llavors: la ciutat com a nou Moloch, l'obsessió pel macrocosmos urbà enfrontat al microcosmos privat, temes que Monzó enfoca amb to d'humor. [...]
1999
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, Núm. 138 (1999, Març), p. 110-128 (Revista dels llibres)
|
|
|
66.
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.