48.
|
Autobiografia i història: algunes notes de lectura
/
Amelang, James S.
L'autor afirma que l'autobiografia constitueix una tradició textual documental específica i que, per tant, s'ha d'escriure la història específica per a la definició i l'estudi d'aquest gènere. Amb motiu de la profileració de producció d'edicions crítiques de textos en primera persona, l'autor dóna unes notes de lectura que pretenen cridar l'atenció sobre un conjunt de textos útils per a l'anàlisi històrica de principis de l'edat mdoerna.
1995
L'Avenç. Barcelona, núm. 195 (1995, Setembre), p. 59-60 (Llibres)
|
|
49.
|
|
50.
|
|
51.
|
Jordi Llovet, contra la cultura mandrosa
/
Nadal, Marta
L'entrevista gira al voltant dels següents temes: l'absència de producció assagística i d'estudis de teoria de la literatura a Catalunya, les mancances de l'actual pla d'estudis a les facultats de Filologia, els projectes literaris que Jordi Llovet té en curs, etc.
1990
Lletra de canvi. Barcelona, Núm. 25 (1990), p. ?
|
|
52.
|
|
53.
|
|
54.
|
|
55.
|
|
56.
|
|
Carner contista : a propòsit de 'La creació d'Eva i altres contes'
/
Aulet, Jaume
Per Jaume Aulet, la teoria estètica de "l'ham poètic" és vàlida per al conte carnerià, a part de per a la poesia, sense que existeixi cap subordinació entre els dos gèneres: alguns poemes de Carner són contes en potència, i qualsevol dels seus relats, amb més condensació, podria ser la base per un poema. [...]
1984
Serra d'Or. Barcelona, Any XXVI, Núm. 298-299 (1984, Juliol-agost), p. 55-57 (Cultura i vida. Monogràfic: Josep Carner tindria cent anys)
Inclou il·lustracions
|
|
57.
|
Llorenç Villalonga: novel·la psicològica / novel·la d'idees
/
Simbor Roig, Vicent ;
Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (10è : 1994, 18-25 de setembre : Frankfurt am Main)
Seguint el fil encetat per Vidal Alcover, que l'any 1980 proposava com a model novel·lístic de Llorenç Villalonga no la novel·la psicològica sinó la novel·la d'idees, l'estudi analitza: les diferències entre els dos subgèneres novel·lístics, la "metamorfosi" de la novel·la posterior al model naturalista i les idees sobre la novel·la de Villalonga, per concloure que Vidal Alcover tenia raó quan veia que els personatges de Villalonga eren propis de la novel·la d'idees, ja que es defineixen no per la riquesa de la seva vida interior, sinó pel "corpus ideològic, per la cosmovisió que proposen".
1995
Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. I, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995 (Vol. I, p. 319-335)
|
|