|
26.
|
|
|
I si lliurem el Lliure?
/
Gabancho, Patrícia
Patrícia Gabancho opina sobre la reobertura del Teatre Lliure de Gràcia, dirigit per Àlex Rigola. Segons la periodista, aquesta sala hauria d'estar en mans d'alguna companyia jove que innovés i no en mans de personatges consolidats que n'anul·len l'essència.
2010
Avui Cultura, 16 Setembre 2010, p. 3 (Animus Molestandi)
|
|
|
27.
|
|
|
28.
|
Anzoletto no estrena casa
/
Sagarra, Joan de
Partint de la la crisi del Teatre Lliure, Joan de Sagarra repassa la història de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i la proposta d'inauguració de la seva nova seu, amb el nom de Teatre Fabià Puigserver i amb dos muntatges de Lluís Pasqual, un d'ells traducció de Goldoni: 'La casa nova'. [...]
2001
El País. Cataluña. Barcelona (2001, 8 d'abril), p. 2 (La horma de mi sombrero)
|
|
|
29.
|
El nuevo Teatre Lliure
/
Sagarra, Joan de
Una vegada resolta la crisi del Teatre Lliure, Joan de Sagarra valora positivament la confirmació de Josep Montanyès com a nou director general del teatre, i demana que Lluís Pasqual accepti la direcció artística que Montanyès li ofereix.
2000
El País. Cataluña. Barcelona (2000, 29 d'octubre), p. 2 (La horma de mi sombrero)
|
|
|
30.
|
Qué pasa con el Lliure (I)
/
Sagarra, Joan de
Partint de la base del silenci i la indiferència que ha provocat la crisi del Teatre Lliure en el públic i en la intel·lectualitat catalana, Joan de Sagarra repassa la història de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i la seva participació i relació personal amb Fabià Puigserver, Lluís Homar, Lluís Pasqual i Guillem-Jordi Graells.
2000
El País. Cataluña. Barcelona (2000, 3 de setembre), p. 2 (La horma de mi sombrero)
|
|
|
31.
|
La Familia del Lliure
/
Sagarra, Joan de
Amb motiu de la marxa del Teatre Lliure de la seva seu a Gràcia, Joan de Sagarra mostra la seva preocupació pel futur, no del Palau de l'Agricultura i de la futura Ciutat del Teatre, sinó de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, una empresa teatral de la qual va ser membre fundador i que desitjaria que fos una "família àmplia i generosa".
2000
El País. Cataluña. Barcelona (2000, 21 de maig), p. 2 (La horma de mi sombrero)
|
|
|
32.
|
|
|
Antoni Dalmau i Ribalta: president de la comissió de Política Cultural del Parlament
/
Sardà, Zeneida
Antoni Dalmau repassa la seva tasca com a president de la Diputació de Barcelona, i el funcionament i les prioritats de la comissió de política cultural del Parlament (pressupostos, finançament, política de subvencions, promoció del llibre i del cinema, etc. [...]
1997
Serra d'Or. Barcelona, Any XXXIX, Núm. 447 (1997, Març), p. 13-17 (Cultura i vida)
|
|
|
33.
|
|
|
34.
|
Esbotzant la porta del palau promès : El Lliure, pendent del conveni entre institucions
/
Bussé, Xènia
Història del Teatre Lliure al llarg dels seus 17 anys de vida: fundació, locals, membres, representacions, problemes econòmics, projecte del Palau de l'Agricultura, etc.
1993
El Temps. València, Any X, Núm. 483 (1993, 20 de setembre), p. 58-61 (Cultura)
|
|
|
35.
|
El Gran Lliure del Palau d'Agricultura
/
Bussé, Xènia
Resum de les directrius d'actuació del futur "gran Lliure", ja al Palau d'Agricultura, que inclourà una producció teatral pròpia, la promoció de noves obres i nous dramaturgs i la coproducció de teatre en altres llengües. [...]
1992
El Temps. Barcelona, Any IX, Núm. 412 (1992, 11 de maig), p. 66 (Cultura)
|
|
visitante ::
identificación
