|
252.
|
Barcelona será literaria o no será
/
Gàlvez, Jordi
Jordi Gàlvez considera que el llibre de Julià Guillamon és una de les reflexions més innovadores i profundes de l'assaig en català i en remarca l'interès de l'autor per la història de la cultura a la Barcelona dels anys setanta, vuitanta i noranta amb especial atenció per la recreació de la ciutat que fan els escriptors i, més en concret, els llibres de Quim Monzó, referent indiscutible, segons Guillamon, de la vida cultural barcelonina.
2001
La Vanguardia. Libros. Barcelona (2001, 28 de setembre), p. 10 (Ensayo)
|
|
|
253.
|
Un mapa detallat
/
Vidal, Pau
El llibre de Guillamon vol ser com un mapa de la Barcelona de l'últim quart de segle: l'autor ressegueix l'obra de molts creadors (escriptors, dibuixants, articulistes, lletristes, arquitectes. . . ) i acompanya el text amb fotografies, vinyetes, cartells i fotogrames.
2001
El País. Quadern. Barcelona, núm. 943 (2001, 13 de setembre), p. 5 (Lletres)
|
|
|
254.
|
Escriure
/
Ibarz, Mercè
Mercè Ibarz informa que deixa aquesta secció i reflexiona sobre diversos temes: la poca permanència dels llibres a les llibreries, el fet d'escriure, els factors negatius que acompanyen l'ofici d'escriptor i algunes novetats, com ara els articles de Julià Guillamon a la 'Revista de Catalunya', els de Monzó reunits a 'Tot és mentida' i l'aparició de 'Raó de cos', volum pòstum de poesia de Maria Mercè Marçal.
2000
Serra d'Or. Barcelona, núm. 486 (2000, Juny), p. 39 (Fets i opinions. Doble direcció)
|
|
|
255.
|
|
|
256.
|
|
|
257.
|
Los críticos opinan
/
Quimera
Divuit crítics opinen sobre els millors llibres de la literatura espanyola i catalana publicats des de 1975 fins al moment de publicar l'enquesta i cadascú escriu un breu comentari sobre algun aspecte d'interès centrat en la literatura d'aquest període. [...]
1991
Quimera. Barcelona, núm. 106-107 (1991), p. 4-19
|
|
|
258.
|
De Calders a Palau
/
Bru de Sala, Xavier
Amb motiu de la coincidència de les exposicions dedicades a Calders i a Palau i Fabre, Bru de Sala compara, més que no pas les exposicions en elles mateixes, els dos escriptors. Segons l'autor de l'article, Calders i Palau només van compartir època i llengua ja que la recerca va dur al joc i al tractament humorístic en Calders i, en canvi, comportà el conflicte i l'angoixa per a Palau.
2000
La Vanguardia. Barcelona (2000, 29 de desembre), p. 7
|
|
|
259.
|
Jocs Florals
/
Quimera
Amb motiu de les crítiques que constaten l'anacronisme associat al certamen dels Jocs Florals, Oriol Bohigas proposa la supressió dels temes clàssics (amor, pàtria i fe) i es concedeix un únic premi d'1 milió de pessetes. [...]
1992
Quimera. Barcelona, núm. 110 (1992), p. 5 (El mundo en líneas)
|
|
|
260.
|
L'Alquimista
/
Comadira, Narcís
Amb motiu de l'exposició 'Josep Palau i Fabre, l'Alquimista', Comadira considera que es comença a entrar en el camí de la normalitat pel fet que s'incorporen a la vida cultural catalana escriptors que, tot i no ser primordials en el traçat de la literatura catalana, sí que formen part de la seva riquesa. [...]
2001
El País. Quadern. Barcelona, núm. 914 (2001, 18 de gener), p. 3 (Composicions de lloc)
|
|
|
261.
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.