Abstract: |
L'autor reflexiona sobre la tendència que té el teatre, al contrari del cinema, de ser sempre monolingüe: l'autor es sorprèn que en el teatre no es reflecteixi gairebé mai la realitat social multilingüe. L'autor relaciona aquest fenomen amb el fet que el teatre ha anat vinculat moltes vegades als nacionalismes moderns que exaltaven, i exalten, la llengua com a element identitari de la nació. L'autor reivindica la pèrdua de complexes i la utilització de diverses llengües en un sol espectacle. |