| Abstract: |
En aquest assaig teòric, de 1951, Joao Cabral de Melo exposa la seva manera de concebre la poesia, sense excloure altres camps que s'hi relacionen, com ara el de la crítica literària. El poeta brasiler hi esbossa la pròpia idea de conceptes oposats com ara la inspiració i el treball a l'hora de la creació poètica, sense plànyer-hi una clara consciència de la "infinitat d'actituds intermèdies" que es poden trobar entre les grans polaritats estètiques. Per això ateny, també, la psicologia i les "tendències personals" de cada autor, que acaben sent determinants, cosa que posa de manifest la gran diversitat de les tendències poètiques. Amb tot, Joao de Melo acaba considerant l'empobriment tècnic de la poesia moderna, així com altres aspectes que el porten a analitzar la presència social de la poesia i a reconvenir el tipus de poeta individualista i aïllat que menysté la necessitat de ressò, de lectors. |
guest ::
login
