| Abstract: |
Lluís Payrató reflexiona, amb una connotada ironia, sobre les diferències, terminològiques i de profunditat, entre filologia i lingüística. Per a fer-ho, comença assajant una definició d'aquestes disciplines en relació a la profusió de termes com "ciències del llenguatge", "anàlisi (crítica) del discurs" o "ciències de la comunicació". L'autor es mostra partidari de "completar" el terme "filologia" i no abandonar-lo en favor de "lingüística", tot modernitzant-lo, atesa la davallada de la demanda per part de l'alumnat. Payrató fa una retrat ràpid del context polític que hi ha al darrere d'aquesta situació i, tot seguit, ofereix una mostra pràctica de casos en què es fa necessària "una formació d'analistes crítics del discurs". En aquest sentit, considera que caldria obrir la filologia a altres possibilitats professionals, sobretot encarades a les ciències de la comunicació, i evitar de reduir-la a un tancament en si mateixa. |
guest ::
login
