@article{traces.uab.cat:55125,
author = {Martínez-Gil, Víctor},
title = {Els escriptors com a intel·lectuals postmoderns / Víctor Mart
ínez-Gil},
year = {2006},
abstract = {L'estudi de Víctor Martínez-Gil comença donant les constants
que permeten una definició de la postmodernitat com a terme que
va consolidant-se entre la intel·lectualitat cap als anys 60 i
70 i que, a grans trets, ve definit per la crisi de valors en
què sorgeix, per l'hedonisme i el relativisme, etc. Entre els
escriptors catalans, i després d'establir l'ençalç d'aquest
corrent amb l'entorn polític autonomista de la Transició
democràtica que propicià la institucionalització de la cultura
als Països Catalans, l'autor defineix un primer sector de
postmoderns del qual Quim Monzó és el representant més
significatiu. Aquest sector s'acull a la postmodernitat com a
reinterpretació de la distància crítica i amb l'assumpció
dels valors de l'escepticisme i d'una voluntat desmitificadora
que comença pel mateix fet d'escriure, si bé conrea una
incidència social que lluita contra el transcendent apostant per
la intel·ligència i allunyant-se del nihilisme. Amb un altre
caire, Miquel Bauçà o Narcís Comadira també són analitzats
sota aquesta òptica. Un segon grup, el dels "desheretats i
solidaris", representat per Maria Mercè Marçal, s'erigeix com a
exemple d'una postura diferent però no menys postmoderna, que
passa per l'intent de recuperar la utopia i "construir una
alteritat" a les vicissituds humanes. Tot plegat evidencia que la
postmodernitat s'articula al voltant d'un nucli de conflictes, i
no d'una estètica, i conclou que l'escriptor-intel·lectual
rarament ha renunciat a la pròpia imatge de "creador de valors",
tot i haver assumit "la manca social de transcendència, la
desaparició del pes de la història".},
url = {https://traces.uab.cat/record/55125},
}